Intercanvi pervers

Notícies relacionades

El septenni de Sánchez

Els pilars de l’esquerra

I Bukele. El president del Salvador ha convertit la seva política de mà dura en un aparador del populisme autoritari. Ho saben molt bé els periodistes del mitjà digital El Faro: des de fa anys són refugiats polítics que viuen calumniats i perseguits per Nayib Bukele. Fa uns anys ja van informar de la connivència del president del Salvador amb les pandilles, el que ells titllen de "règim de mafiosos", i una investigació recent d’El Faro va destapar que, a canvi de rebre finançament i acceptar la deportació massiva de migrants cap al seu país, Bukele hauria negociat amb Trump el retorn de diversos caps de les maras que estaven empresonats als Estats Units. Un intercanvi pervers: presoners per diners, caps de banda a canvi de silenci institucional.

Molts d’aquests deportats són a la presó de màxima seguretat CECOT, sense garanties legals i en condicions inhumanes. El cas més flagrant és el de Kilmar Abrego Garcia, pare de família, deportat amb l’excusa d’uns tatuatges antics, però es calcula que n’hi ha més de 260 entre veneçolans i salvadorenys. Fa uns mesos va visitar la presó Kristi Noem, secretària de Seguretat Interior de Trump, en un espectacle mediàtic que alimentava la narrativa de tots dos governs. Bukele ha construït la seva legitimitat en la submissió disfressada de força. Fa mig segle, amb l’excusa de combatre el comunisme, els Estats Units van potinejar els governs d’Amèrica Central –llegiu Los pliegues de la cintura, de Carlos Dada, director fundador d’El Faro–, ara hi tornen amb l’excusa de combatre les drogues, però els abusos són semblants, i els damnificats també.