¡Mira quina lluna, nen!
Dani Olmo, Iñigo Martínez, Pedri y Gavi con los tres trofeos ganados por el Barça esta temporada. /
El Pau, parent meu de 18 anys, centrecampista de projecció ofensiva en el juvenil de la Damm, m’ensenya una foto al seu mòbil, amb orgull: se’l veu jugant un partit de futbol contra el Barça, quan tenia 8 anys, davant Marc Bernal i Lamine Yamal. Ha passat una dècada i, com ell, hi deu haver centenars de joves jugadors que recorden el dia en què van jugar junt amb Lamine, o contra Lamine. I això també val per als seus companys d’equip: l’alegria que desprèn aquest grup, la química que mostren fora i dins del camp, és contagiosa. Com el Pau, tots voldríem tenir una foto jugant amb Lamine, igual que fa uns anys hauríem pagat per rebre una passada de Messi al Camp Nou, o deixar que Ronaldinho ens fes un túnel. És així: també ens agrada el futbol perquè ens fa sentir més a prop dels jugadors. Els nostres ídols són projeccions de nosaltres mateixos, i veient-los és com si tornéssim a tenir 8, 10, 12 anys i encara juguéssim al carrer o a l’escola.
Tot això, és clar, és només una il·lusió que es barreja amb la passió per uns colors. Sabem que hi ha una distància entre la realitat i el desig, i a tot estirar rematem mentalment des de la butaca. Aquest equip de joves i tendres hooligans del gol, no obstant, ha aconseguit que la projecció sigui més immediata i intensa, és a dir, més humana. De sobte sembla possible ser com ells, celebrant la Lliga amb Casadó a Canaletes o creuant un somriure amb Cubarsí, quan passen amb el bus de la rua.
Però, si hi ha un moment que els humanitza, és el vídeo en el qual Dani Olmo, Eric Garcia, Iñigo Martínez i Pedri van en bici per la Diagonal, i més concretament en Bicing. "¿Però tenen carnet de Bicing?", penso primer. Després, com molta gent, m’adono que podria ser un d’ells: segur que mai la tocaré com Olmo ni dominaré el fora de joc com Iñigo, però jo també vaig en Bicing per la Diagonal. I llavors, per sentir-los fins i tot més a prop, aquell prodigi que es diu Pedri deixa anar una frase que no té res a veure amb el futbol, ni amb els títols, sinó amb l’alegria de la vida. Mira al cel i diu: "¡Mira quina lluna, nen!".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Un bacteri podria causar 12 milions de càncers gàstrics
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- "Si et conviden a un sopar, no portis vi"