Entre un 15% i un 95%

Encara que la propaganda oficial s'hagi centrat que Espanya  supera  Itàlia en renda per càpita mesurada per paritat de compra, el recent Informe del Fons Monetari Internacional diu moltes més coses i amb més substància. Per exemple, diu que el 2019, després de sis anys de recuperació, Espanya continuarà tenint una  taxa d’atur  d’un 15% de la població activa i un  deute públic  equivalent a un 95% del PIB. Aquestes dues dades reflecteixen dues de les vulnerabilitats més grans que assenyala l’FMI aquest any per a l'economia mundial: la  desigualtat, com a conseqüència d'un creixement poc inclusiu i l’ endeutament públic, davant l'evidència que el procés en marxa de normalització de la política monetària es traduirà en pujades en els tipus d'interès.

En la seva projecció a mitjà termini, insisteix en la nostra dèbil recuperació, que des del pic assolit el 2015 amb un creixement del PIB d’un 3,4% baixarà a un 1,7% el 2023 sense haver superat els problemes estructurals que arrosseguem i amb un pes gairebé total de la demanda interna.  I a això contradiu els que insisteixen en el canvi de model. És veritat que projecta una consolidació del  superàvit extern por compte corrent, que sí que és una novetat en la nostra història econòmica, però que reflecteix altres coses: la potència actual del nostre turisme  i, sobretot, la importància que ha adquirit el saldo net dels serveis no turístics, fruit de la internacionalització de les empreses espanyoles.

L’FMI assenyala que estem, per primera vegada en molt temps, en un cicle de creixement a tot el món i amb   inflacions baixes, la qual cosa es tradueix en un altre impuls a la convergència global. Així, les economies avançades creixen un 2,5% empeses per una reactivació de la  inversió, mentre que les economies emergents i en desenvolupament ho estan fent un 4,9%.

Comerç mundial

Et pot interesar

També s'espera que el creixement del comerç mundial, més enllà de les incerteses  desencadenades per l'actitud erràtica del president  Trump, continuï superant el del mateix  PIB mundial. Tot i això, tal com assenyalava l’ exministre De Guindos  en un dinar privat que se li va organitzar aquesta setmana com a comiat a l'IE de Madrid, l'FMI posa l'accent, en l'informe d'aquest any, en els riscos que poden enterbolir aquest panorama tan positiu, assenyalant-ne concretament quatre:  vulnerabilitat financera, en la seva doble versió –elevat endeutament (públic i privat), unit al desplaçament de la inversió cap a actius amb més rendibilitat i risc davant del manteniment de polítiques monetàries acomodatícies–;, erosió del lliure comerç multilateral , increment del suport a mesures  proteccionistes,  que reduiran el creixement global; xocs derivats del canvi climàtic  i  tensions geopolítiques, tots dos amb repercussions sobre els corrents d’emigrants   i l'efecte que aquests poden causar sobre l'estabilitat dels països receptors afectats pel  populisme.

Davant aquest panorama, l’FMI fa una crida que els governs dels països avançats aprofitin aquesta fase de creixement per elevar el seu potencial de creixement, en un context de  revolució tecnològica  i  d’envelliment de la població, amb reformes estructurals que es detallen i, alhora, anar preparant els matalassos que esmorteeixin la pròxima fase de  desacceleració (o fins i tot  de crisi) que el comportament cíclic de l'economia ens portarà en algun moment. En aquest últim sentit fa una menció especial a la necessitat que Espanya generi un superàvit primari,  que li permeti anar reduint el seu  deute públic.