El que és urgent i el que és important, per Jordi Sevilla

En espera de la comptabilitat nacional del segon trimestre, anem coneixent noves previsions sobre l’economia espanyola i europea que corregeixen les anteriors en un procés que, en si mateix, ja hauria d’indicar com de volàtil és tota previsió en moments d’inflexió en les corbes, sotmeses a vaivens aliens com és el desenvolupament d’una guerra i l’impacte d’una sequera mundial.

Acceptem que aquestes últimes revisions, Comissió Europea, Funcas, BBVA, etc. són les bones. ¿Com les hem d’interpretar? És cert que en totes es recullen dos fets ja inqüestionables: la inflació serà més elevada i duradora que no es preveia fa uns mesos i, d’altra banda, el creixement econòmic es ressentirà tant per l’esperable impacte sobre el consum de les famílies de la pèrdua de poder adquisitiu que això comporta, com perquè s’anticipa una forta elevació de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) que frenarà el consum i la inversió. I totes dues presumpcions són lògiques, tot i que encara no hi hagi prou dades per avalar-ho: abans bé, la campanya de l’estiu sembla que va molt bé i el BCE està sent molt més prudent que alguns dels seus crítics, potser perquè saben que estem davant una inflació d’oferta i no de demanda, com vam veure la setmana passada. Anem pas a pas.

Creixement del 4%

Les noves previsions de creixement coincideixen que el PIB espanyol creixerà aquest any al voltant del 4% i duplicarà, gairebé, el de l’eurozona. Funcas, que s’atreveix a anticipar l’evolució per trimestres, situa un fort impuls en el segon i tercer per caure, en el quart, a un zero per cent de creixement, que es pot prorrogar en el primer del 2023 si la demanda externa es ressent per la desacceleració a la resta d’Europa. Per la seva banda, per al 2023, també coincideixen les previsions que hi haurà una desacceleració fins a situar el creixement del PIB per sobre del 2%. Una dada que, malgrat tot, continuarà sent superior al de l’eurozona i ens aproximarà al 2,6% que ha sigut la mitjana del creixement espanyol entre 2014-2019, abans de la pandèmia i quan ningú parlava de recessió.

Respecte a la inflació, que ha assolit al juny el 8,6% a Europa, també es pot trobar una àmplia coincidència en dos punts: aquest any serà molt més gran del previst abans i, el que em sembla més important, podem esperar una clara desacceleració per a l’any vinent fins al punt que la Comissió la situa per a Espanya en el 3,4% (IPC) clarament per sota del que espera, com a mitjana, per a la Unió Europea. I afegeixo: en totes les previsions conegudes, es continua creant ocupació i la taxa d’atur continua baixant.

El panorama és, doncs, molt complicat i està carregat de grans incerteses. Hem d’esperar que les conseqüències de la guerra de Putin a Ucraïna continuïn posant en dificultats les economies europees en forma d’inflació per problemes en les provisions de productes alimentaris i de gas. I que això agreujarà les desigualtats socials perquè la inflació perjudica més les rendes més baixes. A això s’hi afegeix un clima de conflicte laboral en alguns ports europeus que està portant a una frenada en el desembarcament i distribució de material fonamental.

Però també hem de seguir les dades que apunten que els preus del petroli ja s’estan abaixant per l’entrada de nous subministradors, com acabarà passant amb el gas més a mitjà termini, a més del fet que el bloqueig rus a la sortida de cereals dels ports ucraïnesos apunta que té els dies comptats. Per tant, desacceleració del creixement, sí, inflació més persistent del previst, també. Però dades que avalin un escenari de recessió o crisi profundíssima, no. Almenys, a Espanya i, almenys, amb les dades conegudes i anticipades fins ara pels que en saben.

A Europa és inflació el que a l’Àfrica és gana. Tant els organismes internacionals com totes les ONG especialitzades estan anticipant una greu crisi alimentària, associada als mateixos efectes d’escassetat de cereals i fertilitzants derivats de la guerra, als quals s’afegeix una de les pitjors sequeres dels últims anys.

Més de la meitat del territori de la UE ja està en risc alt de sequera, però, en l’àmbit mundial i, especialment, els països de la banya d’Àfrica viuen, segons Unicef, una de les pitjors emergències induïdes pel clima dels últims 40 anys: 20 milions de persones, sobretot nens, necessiten ajuda urgent d’aigua i aliments.

Tot això permet anticipar que estem davant d’un dels èxodes de població més grans, amb famílies senceres, com a conseqüència de la falta de menjar. En paraules de Larry Fink: «El problema més greu no és el preu del petroli, sinó la falta de menjar».

Mesurar l’empremta tèxtil

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La UE calcula que la indústria tèxtil és responsable del 10% de les emissions mundials de CO2. I genera 92 milions de tones de residus a l’any, només per darrere del plàstic que, en un 90% acaben en abocadors il·legals o s’incineren. Aquestes dades han anat desenvolupant, a les grans empreses tèxtils i en les administracions, la necessitat de posar-hi fre perquè, a més, la indústria tèxtil impacta molt sobre la desforestació i la contaminació d’aigües.

Tots els compromisos en aquesta direcció comencen per ser capaços de mesurar i certificar de manera homogènia l’ empremta tèxtil, en cada una de les fases productives, fent un mapa de traçabilitat. Doncs bé, una ‘start- up’ espanyola, T_Neutral, impulsada, amb més talent i convicció que diners, per dues joves emprenedores, ha desenvolupat i està presentant aquests dies una plataforma tecnològica que permet mesurar, per reduir i compensar l’empremta tèxtil i l’impacte sobre el medi ambient. Coses de les quals sentir-se orgullosos.