HORITZONS
Europa en el centre de l'acció
Els debats sobre pressupostos i polítiques de la UE, encara que semblin llunyans, haurien de merèixer l'interès dels polítics a Espanya perquè ens hi juguem molt
Banderes de la Unió Europea. /
A pocs dies que la Comissió Europea (CE) presenti, per a consulta pública, la seva proposta de marc financer plurianual 2021-2027, els europeistes tenim l’oportunitat de donar una altra empenta a la integració europea per superar les ferides deixades per la gestió de la crisi de l’euro, el gran cop que ha significat el brexit i la por que suscita l’auge de populismes que, aprofitant catàstrofes com les que hem vist amb la immigració, han convertit a la Unió Europea (UE) en el seu principal enemic.
El debat sobre el pròxim marc financer es presenta en un context molt diferent del vigent, que s’acaba el 2020. Començant perquè la UE ha deixat enrere la recessió, està creixent a bon ritme, ja ha recuperat la taxa d’atur anterior a la crisi, pugen els salaris i té controlats els dèficits públics. En segon lloc, perquè haurà de recollir la sortida del Regne Unit, amb el seu aspecte negatiu (10.000 milions d’euros anuals nets menys), però també positius (desapareixen els descomptes nacionals).
Avanços i novetats
En tercer lloc, perquè s’ha de tenir en compte els avanços en l’aprofundiment de la unió econòmica i monetària, en especial dos: l’eventual transformació del mecanisme europeu d’estabilitat en un fons monetari europeu que pugui donar liquiditat condicionada als estats i la proposta de crear un nou fons anticíclic que pugui fer front a xocs asimètrics ajudant a compensar el protagonisme exclusiu que ha tingut la política monetària en la lluita contra la crisi. Aquest fons, situat al marge del pressupost, podria endeutar-se i cobriria riscos pressupostaris dels estats com una assegurança de desocupació europea.
Juntament amb aquestes novetats, continuaran algunes característiques que fan del pressupost plurianual de la UE una cosa peculiar: representa escassament l’1% del PIB de la UE davant el 25% que suposa el pressupost federal dels EUA; és un pressupost d’inversions en polítiques que han d’haver acreditat el valor afegit que representa fer-les a nivell europeu respecte a fer-les a nivell d’estats membres com algunes infraestructures i, sobretot, no pot tenir dèficit, ni endeutar-se.
La proposta de la CE, esperada a principis de maig, tindrà en compte les reflexions que s’han produït durant aquests mesos, tant sobre ingressos com sobre despeses, a partir de la reflexió sobre el futur de la UE obert pels líders europeus fa un any i sintetitzades el febrer passat en una interessant comunicació de la mateixa CE sobre prioritats polítiques.
Pel costat de la despesa, comença assenyalant la CE que la seguretat és, sens dubte, la gran prioritat per als europeus. Sota aquest concepte s’engloba: el control de fronteres exteriors (immigració), el terrorisme, la ciberseguretat i la defensa. La lluita contra el canvi climàtic i la transició cap a una economia circular i sostenible és una altra de les prioritats, juntament amb el mercat únic digital i l’impuls a les noves tecnologies que comporta un esforç més gran en investigació i desenvolupament.
Encara avui, la política agrícola comuna (40% de la despesa) i les polítiques de cohesió (30%) representen les dues grans partides pressupostàries per a les quals també convé estudiar reformes encara que en sentit diferent: mentre els fons de la PAC han de concentrar-se en petits agricultors que defensin els valors mediambientals i el medi rural, es pregunta la CE si no ha arribat el moment de revisar les polítiques de cohesió i estendre-les a totes les regions de la UE i no només, com fins ara, a les menys afavorides.
Per als ingressos també es plantegen reformes seguint l’Informe del Grup d’Alt Nivell sobre Recursos Propis al coincidir a reforçar els recursos propis de la UE reduint, així, la dependència de les aportacions nacionals. En concret, generant nous recursos propis vinculats a les polítiques de mercat interior i a les polítiques mediambientals, a més d’incorporar els beneficis obtinguts pel BCE per l’emissió de moneda.
Notícies relacionades
Encara que, sumits com estem en el nostre propi melic nacional, aquest debat soni llunyà i estrany, és essencial per al nostre benestar com a ciutadans europeus. ¿Què pensen els nostres polítics sobre aquests assumptes? ¿Impulsarem els canvis amb Emmanuel Macron o els vetarem amb Angela Merkel? ¿Hi haurà un debat sobre això al Congrés i una conferència de presidents monogràfica? Hi hauria de ser. Perquè ens hi juguem molt.
