Tinder i el procés

Estic preocupada. El procés ha arribat a Tinder. Ja no es pot estar tranquil enlloc. Primer els uns i els altres (jo també, diumenge passat, sense anar més lluny) van ocupar els carrers, després, tota la resta. Una mica com  la cançó del gran Leonard Cohen: «First we take Manhattan, then we take Berlin». («Primer ocuparem Manhattan, després ocuparem Berlín»).

He suportat estoicament que la política (i els opinadors polítics, que ja s’han convertit en una fauna autòctona, com els taxistes de París, per exemple) hagin envaït fins al més mínim racó de la nostra vida, però això ja és massa. Recordo quan lligar era una cosa senzilla i lúdica. Quan tot es dirimia entre fumador/no fumador o seguidor del Barça/seguidor de l’Espanyol. 

Hi ha gent molt maniàtica, així que les dues coses podien ser un factor decisiu a l’hora de seduir i de ser seduït. Els fumadors abans de desaparèixer del tot o de passar a la clandestinitat van ser perseguits com a dimonis i no he conegut ningú que sigui de l’Espanyol que no senti la necessitat de justificar-se.

    

¿Per què tenint a la teva ciutat, en el teu temps, en la teva època, en el teu segle, un equip on juga Leo Messi, l’home que ha esgotat tots els adjectius laudatoris i superlatius del diccionari de tots els periodistes i escriptors d’aquest país, optes per ser aficionat d’un altre equip? És com ser veí de Marilyn Monroe i que t’agradin les morenes.

Així, quan algú ens deia que era de l’Espanyol, el miràvem comprensivament i dèiem: «És clar, perquè el teu pare o el teu avi ho eren, ¿veritat?». Heretem el millor i el pitjor dels nostres pares, només els extrems, la mediocritat no s’hereta o no es comptabilitza.

«‘Indepe’» o «no ‘indepe’»

Doncs bé, ara els usuaris de les aplicacions per lligar als seus perfils, a més a més d’assegurar-te que fan esports de risc a totes hores (¡Com hem de tenir temps de llegir llibres, si som el país amb més esportistes del món!) i de posar alguna frase optimista i inspiradora (El petit príncep i la seva rosa amb espines arrasen a Tinder), afegeixen «indepe», «no indepe» o «política, no». Els més subtils i elegants es limiten a posar-hi un retrat amb uns llacets grocs voletejant alegrement al voltant de la seva cara o amb una senyorial bandera espanyola onejant a l’horitzó.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

 Jo mateixa les poques coses que sé de política les he après intentant lligar. Ignoro si les dones als seus perfils subratllen amb el mateix ímpetu la seva pertinença al moviment feminista, per exemple, o la seva afició a l’esport i a les excursions per la muntanya.

En fi, a ningú li importa un rave ja de quin equip siguis. I després diran que el procés no ha portat res de bo.