Un altre Sant Jordi

¿I si en comptes de cues llarguíssimes i de milers d’autors, els escriptors tinguessin autèntiques cites –tot i que només fossin de cinc minuts– amb els seus lectors, fixades amb temps, petites trobades veritables en què potser també el lector es pogués asseure? (Sempre m’he sentit incòmoda asseguda darrere d’una taula amb una fila de persones de peu davant meu, el meu instint és aixecar-me.) I potser l’autor podria oferir un got d’aigua al lector i uns minuts d’ombra sota un tendal o un para-sol.

I els carrers de Sant Jordi, els més bonics de cada ciutat, airejats i espaiosos, podrien passejar-se i no recórrer-se com un ramat d’ovelles. A les parades de llibres no només hi hauria novetats o llibres supermediàtics, sinó també clàssics, literatura de la que et travessa el cor. I llibreters i editors tindrien temps de fer recomanacions. Hi hauria parades de llibres i parades de roses, i entre tots dos, quioscos de llimonada (o de llimonada amb rom per als adults) per alleujar la calor.

Les roses venudes el dia de Sant Jordi no es pansirien l’endemà, serien roses de veritat, farien olor de rosa, durarien uns dies. Els carrers serien dels enamorats (perquè Sant Jordi a Catalunya també és el dia dels enamorats) i els pares podrien portar els seus fills petits al centre de la ciutat sense por de perdre’ls entre la gentada. Hi hauria llocs de llibres infantils, taulells coberts de contes bellament il·lustrats.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

No hi hauria multituds (tan ‘demodé’ això de les multituds, tan 2019), només escriptors, lectors, editors, llibreters, passejants, enamorats i nens. Faria sol, però la calor seria perfectament suportable perquè no hi hauria aglomeracions ni carreres (i per les parades de llimonada acabada d’esprémer i pel rom). S’hi vendrien molts llibres de molts autors diferents que després es continuarien venent durant tot l’any.

El Sant Jordi d’aquest any serà sens dubte un Sant Jordi diferent, ¿podem fer que sigui millor?