30 d’oct 2020

Anar al contingut

AL CONTRAATAC

La foto escolar

La foto escolar

Milena Busquets

La majoria dels nens sortiran d'això com van entrar: forts, radiants, amb un afany inesgotable de rialles, de joc i d'alegria

Aquest any els nens no han pogut posar per a la clàssica fotografia de grup de fi de curs. Com a alternativa, la professora els va proposar fer-se uns ‘selfies’ a casa i muntar una gran foto, semblant a la pàgina d’un d’aquests anuaris de classe que es fan als EUA.

Per donar un toc d’originalitat i de conscienciació (no sé si els nostres fills aprendran a llegir novel·les, però a consciència ecològica i social no els guanya ningú), la professora els va demanar que es fessin la foto subjectant una quartilla amb una paraula que definís com han viscut ells aquests mesos d’aïllament.  

De 27 nens (d’entre 12 i 13 anys), cinc van escriure a la seva pancarta la paraula ‘paciència’. Dos van posar «cansat»; dos, «avorrit»; dos, «solidaritat»; dos, «família», i dos, «esperança» (bé, un va escriure «hope», potser alguna cosa d’anglès sí que han après). També hi va haver pancartes individuals de «silenci», «interminable», «companyerisme», «esperança», «terrassa», «por», «creativitat», «objectius» i «incertesa».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Només una de les criatures (no el meu fill) es va atrevir a escriure la paraula «diversió».

No obstant, tots els nens del món (des de Tom Sawyer fins a Pipi Calzaslargas) somien amb no haver d’anar a l’escola. Jo, de petita, i malgrat ser una alumna bastant feliç, algunes nits me n’anava a dormir resant perquè un incendi arrasés l’escola. I recordo l’eufòria dels alumnes cada vegada que a l’escola es feia un simulacre d’alarma que ens obligava a aturar les classes i a baixar al camp d’esports.  

He vist com han viscut les criatures la pandèmia (fins i tot els que han sigut colpejats per la pèrdua d’algun familiar d’edat avançada): amb incredulitat primer, amb alegria després (l’increïble somni realitzat de deixar d’anar a l’escola) i amb algun rampell d’avorriment al final. La por i l’ansietat en tot cas les hi han encomanat els adults. La majoria dels nens sortiran d’això com van entrar: sent nens, sent adolescents, forts, radiants, amb un afany inesgotable de rialles, de joc i d’alegria. No els encomanem les nostres malalties.