A l'equidistant

La situació s’acosta a la tragèdia. Però abans de tirar-nos a terra i cobrir-nos de cendra, unes humils instruccions per a l’equidistant que va amb el cap cot.

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

1. ¿Quin marge queda per als que no comparteixen la fe en una Catalunya independent ni l’animadversió d’una Espanya humiliant? Per començar, ser conscients que ni una opció ni l’altra representa la totalitat de les respectives societats. 

    

2. Recordem per què estem aquí. Per la irresponsabilitat i l’immobilisme del PP. I per una barreja d’ànsia i impotència independentista trufada de mentides fins al deliri. Trencar la legalitat el 6 de setembre va ser el gran error. La DUI, l’últim farol que va desencadenar el 155. Només ella ho va provocar. 

    

3. Un apunt per a les esquerres. Per a uns: hi ha una cosa que es diu coherència. I sembla que va de baixa. Fins i tot es trenquen carnets per això. No és necessari carregar amb la culpa d’altres, ni flagel·lar-se per unes conseqüències que, a més, s’han mirat d’esmorteir. La pitjor traïció és a un mateix. Per a altres: un grapat de vots no justifica buscar refugi a l’ombra de les mentides. Els empresonaments fan pudor d’ideologia, però, ¿es pot reclamar l’amnistia i, a la vegada, la separació de poders? 

Notícies relacionades

Trump, l’amenaça

¿I ara què, Urtasun, amb la Ricarda?

  

 4. Aquesta és una història d’il·lu­sions, irresponsabilitats, mentides­ i impotències. Un últim suggeriment: les veus de sirena de Twitter  busquen el naufragi de l’equidistant. Abans de caure, fuig.