Trump, l’amenaça

La mesura amb què va amenaçar Trump arran de la mort el 2020 de George Floyd en mans de la policia a Minneapolis i les protestes que la van seguir s’ha fet ara realitat i té un poder desestabilitzador d’efectes imprevisibles en llocs com Nova York, Chicago i Boston, de majoria demòcrata. Si durant el primer mandat de Trump les veus més mesurades del seu entorn el van fer recapacitar, ara s’han imposat les tesis de l’ultra Stephen Miller, amb greu erosió dels drets humans i de la cultura democràtica.

Els mitjans liberals veuen en l’abús de poder de Trump, proclamat pel governador Newsom, un escenari de tensió desitjat i assumit per desviar l’atenció a les seves creixents dificultats per tirar endavant al Senat un pressupost que, contra les seves promeses d’inici de mandat, provocarà un augment del deute. Però encoratja en la mesura que s’està produint la confirmació d’una degeneració autocràtica que posa en entredit l’estructura federal, el repartiment de competències i les garanties inherents a l’Estat de dret. L’encreuament de denúncies als tribunals, de substanciació a mitjà termini, no és més que el reflex d’una societat fracturada per un exercici del poder imprevisible, amb pulsions totalitàries.

Los Angeles s’ha convertit en el símbol d’una crisi de valors que no ha fet més que començar. És difícil esperar de Donald Trump una rectificació a temps que eviti un contagi de la situació en altres escenaris. Per contra, la crisi és un instrument eficaç per mantenir mobilitzats els seus afectes i encobrir la realitat en altres àmbits que li són menys propicis: la inusual guerra dels aranzels, la gestió de les crisis d’Ucraïna i Gaza i molts d’altres. La decisió de militaritzar la repressió de les protestes a Los Angeles per "restablir l’ordre", segons diu, forma part d’una idea del poder massa vegades perceptible en el seu primer mandat perquè ara sorprengui, i sens dubte és en la política migratòria que és més fàcil i ràpid aplicar-la, perquè els afectats en primera instància pertanyen, en general, als segments socials més vulnerables. Trump ha començat el seu mandat fent el que va prometre que faria, en lloc de frenar-se allí on el sentit comú feia esperar que s’aturaria. Però no hauria de ser una sorpresa venint de qui, el 6 de gener del 2021, va induir una turba a assaltar el Congrés.