Anar al contingut

Sexisme en l'oci nocturn

Sense calces a la discoteca

Sense calces a la discoteca

Emma Riverola

Les facilitats per a les noies persegueixen un objectiu comercial: usar-les com a esquers per als nois que, a més, consumeixen més begudes que elles

«Si vens sense calces, entrada + copa gratis + 100 € en efectiu». El febrer passat, la discoteca Bailódromo Caña Dulce de Barcelona va llançar aquesta promoció que, com en el seu moment va escriure l’amic Joan Ollé, a més a més de deplorable era un test per saber com anem de butxaca i de cervell. La patètica iniciativa va sumar la indignació de molta gent a les xarxes, de nombroses associacions i de les institucions. Davant l’enrenou generat, la discoteca va decidir no repetir l’oferta. El sentit comú va impedir que les calces es convertissin en moneda de canvi en aquest local, però, ¿les principals discoteques no practiquen la discriminació? El tracte pretesament avantatjós per a les dones és un reclam usat per bona part dels locals. A vegades, de manera subtil. Per exemple, Otto Zutz i Opium Barcelona ofereixen «nits de noies», amb sopar gratis per a elles o entrada gratis fins a la 1 de la matinada. Altres vegades, l’esquer és més explícit. L’oferta d’entrada gratis per a noies fins a la 1 de la matinada és un clàssic de Cocoa, la macrodiscoteca de Mataró. N’hi ha prou que elles imprimeixin el flyer de la promoció i el mostrin a l’entrada. Curiosament, mai, en cap local, hi ha ofertes exclusives per a nois.

El tracte discriminatori és més evident en les pàgines multioferta, on segons el dia s’ofereixen promocions per a una o altra sala. Aquesta era l’oferta que Emium Group oferia per a dimarts passat a Opium Barcelona: «Noies gratis fins a la 1:30 am. Després, 15€ + cava. Nois fins a les 2:30: 15€ copa + cava». Per a dijous passat, Fiestaselite brindava entrada gratis per a les noies majors de 18 anys i els nois majors de 21. La mateixa oferta es reproduïa per a la sala Bling Bling. Encara que són webs alienes a les discoteques, resulta difícil creure que actuïn sense un acord amb aquestes.  
    

Però, més enllà de les promocions escrites, arriba el moment de la cua i la presència, sempre intimidant, d’un porter. I allà, a l’entrada, el control de DNI sol ser més estricte per als nois que per a les noies. També els requisits en la indumentària, on l’elegància és obligada per als nois. És evident que les facilitats per a les noies persegueixen un objectiu purament comercial: usar-les com a esquers per als nois que, a més a més, consumeixen més begudes que elles. Si existeixen dubtes sobre la tàctica ganxo, n’hi ha prou de donar un cop d’ull als vídeos promocionals. Per exemple, el Loco lunes d’Opium Barcelona (24/04/2017) dedicat a festes d’Erasmus destil·la una temperatura eròtica tan gran que crida a la confusió. ¿Festa per a universitaris o gresca en prostíbul? També les fotos dels esdeveniments a Facebook tenen predilecció per les noies. Les més atrevides i més sexis, sempre en primer terme.
    

Tota aquesta discriminació, ¿a on ens porta? A res de bo. Ni per a elles ni per a ells. Per a tots és entrar en un joc en el qual s’accepta la dona com a objecte. Elles saben que tenen avantatges per atraure els homes, per vestir de forma més provocadora, per erotitzar el seu cos. Ells accepten el mercadeig i, potser, per pagar més, per ser més difícil la seva entrada, se senten amb cert poder per reclamar alguna contraprestació. La discriminació a l’entrada pot portar a un raonament pervers: al capdavall, elles són només esquers que pretenen atraure els homes, els importants.
 
Però, més enllà de la perniciosa contribució a la desigualtat de sexes, ¿és legal aquesta discriminació? La llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, recorda que «l’article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe. Per la seva part, l’article 9.2 consagra l’obligació dels poders públics de promoure condicions perquè la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives». I per si quedessin dubtes sobre el compliment en els serveis privats, l’article 69 especifica: «Totes les persones físiques o jurídiques que, en el sector públic o en el privat, subministrin béns o serveis disponibles per al públic (…) estaran obligades, en les seves activitats i en les transaccions consegüents, al compliment del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes, evitant discriminacions, directes o indirectes, per raó de sexe». Un epígraf següent considera admissible les diferències si estan justificades per un «propòsit legítim». És evident que la pro­moció de la dona-esquer no pot emparar-se en aquesta puntualització.
    

El món de l’oci nocturn pot ser titllat de frívol, però les seves pràctiques incideixen en la societat. El tracte avantatjós a la dona que fan alguns locals no és res més que un privilegi capciós que les tracta com a mercaderia i perpetua els estereotips masclistes de gènere. ¿Totes les discos procedeixen de la mateixa manera? No, en absolut, i la seva forma d’actuar no fa res més que despullar de raons els locals sexistes. Aquells en què les calces sí que són moneda de canvi.