La memòria vigilada

La notícia ha despertat reaccions dispars. El PP i el sindicat policial Jupol consideren una "traïció" convertir l’espai en un lloc de memòria. ERC, Comuns i nombroses entitats critiquen la permanència de la Policia Nacional a les dependències. Malgrat la profunda disparitat, les dues postures comparteixen un substrat comú: entenen la memòria del passat com una valoració de la policia del present.

Notícies relacionades

Dies d’estiu

Ficció i no ficció

Una dictadura i una democràcia no són unes formes de govern equiparables, tampoc ho són les seves policies. ¿Vol això dir que els maltractaments desapareixen quan arriben les urnes? No, però deixen de ser una estratègia del poder i poden ser denunciats. En els últims 20 anys, el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) ha dictat sentència contra deu països de la Unió Europea (Itàlia, França i Alemanya entre ells), exigint reformes generals en investigació i combat d’abusos policials.

L’acord sobre la comissaria de Via Laietana és un mal pedaç, n’hi ha prou amb observar els memorials existents a Alemanya, l’Argentina, Albània o Cambodja. Blanca Serra, víctima de la repressió, considera intolerable que "torturadors i torturats" comparteixin espai. I té raó. Llevat que el lloc sàpiga convertir-se en un símbol de ruptura amb el passat. Un espai per a la veritat, memòria i justícia, que li permeti reconciliar-se amb la seva pròpia història. Qualsevol altra cosa serà un afront més per a les víctimes. Una nova oportunitat perduda per recosir una ferida que tants s’entossudeixen a reobrir.