El Jaguar del corruptor

L’"aturada o fora de cobertura" dels mòbils té substància. De vegades, el que està apagat o fora de cobertura, o això li agradaria a ell, és el seu amo. Les hores de descans nocturn haurien de complir una mica aquesta funció, però el cas és que quan dormim, en certa manera, despertem. Despertem a una altra realitat en altres mons. Que els oblidem al sortir del llit no significa que no actuïn en la vigília. També al tancar els ulls oblidem (aparentment) els successos del dia. Ens movem entre aquestes formes de vida plenes d’estats intermedis. Per això la radicalitat del mòbil resulta envejable: o està encès o està apagat. L’univers analògic, en canvi, treballa amb continus. Arribem a la pau des del neguit. O a la joia des de la desgràcia. Però també en la desgràcia hi sol haver una mica de felicitat, o viceversa. El continu implica que les coses transcorren de manera fluida, com la llum o la temperatura. Allò de Montoro, per exemple, sembla que ha arribat de cop, però s’anunciava des de feia mesos. Hi havia, diguem, un rum-rum. El rum-rum és específic del món analògic, on abunden els grisos entre el blanc i el negre. Significa que no hi ha canvis bruscos entre un valor i un altre, sinó una gradació infinita de matisos.

¿Quan comença a corrompre’s analògicament un polític? Potser, tot s’engega amb un regal candorós de Nadal. Ni tan sols una cistella amb pernil de Jabugo. Potser un rellotge barat. I això deu agradar, no ja pel valor material del regal, sinó pel que implica de reconeixement d’un poder. No crec que la corrupció comenci de cop, amb un Jaguar (recordin el de Jesús Sepúlveda, exmarit d’Ana Mato). Quan s’arriba al Jaguar, ja s’ha recorregut un llarg camí de caràcter analògic. En el Rolex d’or del corruptor s’aprecia encara una mica del soroll i la textura de l’antiga situació moral del corromput. Penso que per a Montoro i Ábalos i Cerdán i cia. seria magnífic traslladar-se de sobte al cosmos digital i quedar-se fora de cobertura amb tot allò suposadament robat. Però ja no és possible. També als éssers necessitats, als éssers comuns, ens agradaria apagar-nos a estones com s’apaga el mòbil, tot i que al màxim a què podem aspirar és a adormir-nos.