Ballem, per Déu

1
Es llegeix en minuts
Cartel de la Mercè 2025, obra de Lluís Danés

Cartel de la Mercè 2025, obra de Lluís Danés / Ayuntamiento de Barcelona

El cartell de la Mercè no ha agradat a l’Arquebisbat de Barcelona. ¿Hi ha una cosa més barcelonina que criticar cada any la representació de la seva festa major? Aquest cop, segons la institució catòlica, el cartell i la seva versió en vídeo utilitzen "de manera irreverent diferents formes religioses (...) un retaule i una corona (...) amb la intenció de ridiculitzar la imatge de la Verge". ¿Què diu l’autor del cartell? El director i escenògraf Lluís Danés va voler evocar a la seva obra els teatrets ambulants del passat. Un escenari ple de vida, música i dansa. A la fi, les interpretacions són lliures, cadascú mira des del seu interior. Retaule o escenari, ¿potser importa? Els dos elements van néixer de la necessitat d’explicar històries i amb una voluntat inequívoca de teatralitat.

Notícies relacionades

El comunicat eclesial esmenta específicament el vídeo. Aquells trenta segons d’inspiració circense en què la protagonista convida a unir-se a la festa. Si, com interpreta l’arquebisbat, aquesta jove representés la Verge, ¿què hi hauria en ella d’irreverent? ¿El seu ball? ¿La seva alegria? ¿Les seves calces vermelles? Els motius que inspiren els comunicats de l’Arquebisbat de Barcelona no deixen de ser un misteri. Costa comprendre els retrets a un esclat de vida mentre es tria guardar silenci institucional davant el tràgic extermini a Gaza o davant les dificultats que llasten el futur dels ciutadans. ¿Per quan un comunicat que condemni els que s’enriqueixen amb la misèria aliena? ¿Quan un sermó sobre els multipropietaris que especulen amb els lloguers? És molt possible que en la mateixa comunitat religiosa n’hi hagi més d’un, això sí que és irreverència. ¡Excomunió per a l’especulador!

El seminari de Barcelona acaba de tancar les portes per la dràstica caiguda de vocacions. El relleu generacional es troba greument compromès. També els sagraments s’han desplomat. Potser mirar més al carrer i menys al seu interior –a aquest somieig del poder passat– ajudaria en la supervivència. Més ball i menys retrets.