La tribuna

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

La resposta que s’ha donat a aquestes situacions és traslladar a l’esquena dels propietaris d’immobles el problema de la carència d’habitatge que tenen alguns ciutadans

3
Es llegeix en minuts
Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Ningú pot entendre com és possible que quan es produeix l’ocupació il·legal d’un immoble no hi hagi instruments legals per aconseguir la immediata recuperació de la possessió a la persona que és el propietari de la vivenda, i que es troba impotent davant el fenomen actual de l’ocupació il·legal de pisos.

Les últimes reformes legals que s’han aprovat han provocat un evident desequilibri entre propietari de vivenda i arrendatari o persona que ocupa il·legalment un immoble, i han portat un cert neguit en aquelles persones que desitgen invertir en la compra de vivenda per obtenir-ne una rendibilitat, o, simplement, per tenir-la per als seus fills el dia de demà. I tot això ve per la situació dels retards que ha introduït la llei de vivenda 12/2023, de 24 de maig, a l’hora de tornar la possessió dels immobles als propietaris quan es deixen de pagar les rendes i la inexistència d’una reforma legal eficaç que permeti que els propietaris recuperin la vivenda abans que transcorrin 72 hores des que l’immoble ha sigut ocupat il·legalment.

La resposta que s’ha donat a aquestes situacions és traslladar a l’esquena dels propietaris d’immobles el problema de la carència de vivenda que tenen alguns ciutadans, i que, cert i veritat, mereixen que les administracions públiques els ajudin per poder trobar un allotjament on residir amb els seus fills quan es troben en situació de vulnerabilitat, fet que és correcte i determina que sigui l’Estat i les comunitats autònomes els que protegeixin les persones vulnerables que necessiten una vivenda on residir amb les seves famílies amb les ajudes que siguin necessàries per a això. Però el que no és possible admetre és que aquesta funció social de la vivenda s’estigui complint pels propietaris d’immobles mitjançant l’espera per recuperar la seva possessió quan deixen de cobrar les rendes, o bé quan les seves cases estan sent ocupades.

Recordem també que la llei orgànica 1/2025, de 2 de juny, va introduir recentment una modificació legal en virtut de la qual es recollia que en els casos d’ocupació il·legal d’immobles el tràmit a seguir seria el del judici ràpid, una cosa que ja advertim que era ineficaç per al problema de l’ocupació il·legal, ja que l’única solució és la de l’expulsió immediata entre 24 i 72 hores, una vegada que s’ha detectat l’entrada il·legal en un immoble per persones que no siguin els seus titulars ni tinguin cap contracte arrendatici. I tal és així que la mateixa Fiscalia General de l’Estat acaba d’aprovar una instrucció en la qual assenyala que només es podrà anar a judici ràpid quan hi hagi atestat policial amb detingut en aquests casos, la qual cosa és realment impensable, ja que aquestes circumstàncies no es donen conjuntament.

Notícies relacionades

A tot l’entorn de la Unió Europea aquest tipus de situació és absolutament impensable, ja que a tots els països del nostre voltant l’expulsió immediata en cas d’ocupació il·legal és la resposta urgent que s’atorga per part de l’Estat de dret als que veuen que les seves vivendes han sigut ocupades il·legalment. I la solució és una llei integral que fixi que qui accedeixi il·legalment a un immoble que no li pertany, ni n’és arrendatari legal, serà expulsat entre 24 i 72 hores, i que per evitar el frau dels contractes falsos s’exigeixi per llei que els contractes d’arrendament s’han d’elevar a escriptura pública notarial, i inscriure’s al Registre de la Propietat.

A més, no es pot al·legar, com es fa per part de qui ocupa il·legalment una vivenda, o deixa de pagar rendes, que no té cap altre lloc on acudir, o que es troben en situació de vulnerabilitat, al sol·licitar als propietaris d’aquestes vivendes que esperin que en trobin altra, ja que els propietaris de vivenda no són els responsables d’aquesta situació de vulnerabilitat i aquesta porta que ha de ser tocada és la de l’Administració pública i no la del propietari. Per això, és evident que qui no té vivenda ha de tenir portes on tocar a l’Administració, i que les hi obrin perquè s’atorgui la deguda ajuda a qui la necessita realment, però es fa necessària l’aprovació d’una llei integral per resoldre aquest problema greu que pateix el país. Cal tenir en compte també l’esforç que els ha costat a molts ciutadans adquirir un immoble perquè després els l’ocupin i no puguin recuperar-lo immediatament.