Vendre's la ciutat
Les dades demogràfiques mundials expliquen que, a principis d'aquesta dècada, es va produir un tomb irreversible. Per primer cop en la història, més de la meitat de la població mundial vivia en grans ciutats. Mentre fa un segle vuit de cada deu habitants vivien en zones rurals, l'any 2014 el 54% ja estaven en ciutats i, segons dades de les Nacions Unides, l'expectativa és que pels volts del 2050 s'arribi al 67%. Aquest augment es deu sobretot a l'avenç de països superpoblats com la Xina, el Brasil i l'Índia, que a més han lligat el seu impuls econòmic al desenvolupament urbà.
Quan et mires les xifres de Barcelona, no sembla que aquests canvis mundials l'afectin gaire. La població urbana ha baixat durant uns quants anys seguits, coincidint amb la crisi econòmica, i només ha repuntat una mica el 2015. Potser si juguem maliciosament amb les dades, aquest augment global de ciutadans el trobarem gràcies als turistes, una xifra que no ha parat de créixer cada any, i que sovint s'exhibeix com un rècord olímpic. No, molta gent ja no vol viure a Barcelona, la vol visitar i prou.
Hi ha més dades que poden explicar la situació. Segons un informe recent del grup Tecnocasa, el 42% dels pisos que es venen a Barcelona van a mans de compradors estrangers. La xifra augmenta quan s'hi compten els grups d'inversió de fora. Vet aquí una notícia pèssima per a la ciutat. La majoria d'estrangers compren com a inversió, no pas per viure-hi, i al final acaben llogant-los per temporada o com a pis turístic. Així el mercat de compra s'encareix cada dia, amb uns preus que no obeeixen a la realitat de Barcelona. De retop, els pisos de lloguer van cada cop més escassos i cars. Si les institucions no s'afanyen a posar-hi remei, accentuant la pressió sobre els pisos turístics il·legals, limitant els legals i portant-los a d'altres barris menys saturats pel turisme, un dia ens despertarem i comprovarem que se'ns han venut tota la ciutat.
