Un frac sota la samarreta

Han passat diversos anys, més dels que ens agrada acceptar, i el diccionari blaugrana dels elogis començava a fer-se vell. Hi va haver una època al Barça en què Messi esgotava els adjectius –ho deia el mateix Guardiola– i els que escrivíem havíem de rebuscar al diccionari de sinònims per definir un art que enlluernava el món. Més enrere en el temps, el Johan Cruyff entrenador ens va obligar a ser més aguts. Per a mostra el llibre En un momento dado, que aquests dies publica el periodista Oriol Rodríguez, una història oral que reviu el llegendari Dream Team del FC Barcelona, construït a partir de les veus dels seus protagonistes. Entre la nostàlgia i l’homenatge, és també un fantàstic recorregut per les expressions que van sorgir llavors per quedar-se ja al diccionari del barcelonisme: piloter, toco i me’n vaig, rondo i tantes d’altres.

Notícies relacionades

El Mundial canvia la manera de comptar

Asencio anirà a judici per la difusió de vídeos de contingut sexual

Paraules que ja són tradició i ressonen quan volem parlar del Barça actual. La festa de dimecres contra el Dortmund és un pas més en una temporada que exigeix noves paraules, o com a mínim treure’ls la pols a les antigues. Hansi Flick és el seu artífex: ha donat nova vida a jugadors que ja eren a la rampa de sortida, i ha donat galons i confiança a una plantilla que es reparteix els minuts i sol aprofitar les seves oportunitats. Podem fixar-nos en els elogis individuals –De Jong posicional, Pedri temporitzador, Fermín fi, segons el diari Sport–, podem parlar de Raphinha com un beneït guillat, tal com feia aquí mateix Francisco Cabezas, i també podem buscar-li referents a Lamine Yamal, quan marca de puntada de peu com Eto’o o ens regala una elàstica a l’estil Ronaldo.

Però el que obre un camp semàntic més ampli és el joc d’equip, l’equilibri entre defensa i atac, joventut i experiència. És la combinació entre un fons agressiu i punky, sí, trencador i insaciable, i una forma graciosa, harmònica, bonica i efectiva. Com si portessin un frac sota de la samarreta, i potser per això, com a gran resum per definir aquest Barça, em ve a la memòria el títol d’un llibre d’articles de Francisco Casavella: elevació, elegància i entusiasme.