La roda
El fals cas de l'hotel del Palau
El fiscal del cas de l'hotel del Palau ha aconseguit una cosa que semblava impossible: fer de Millet i Montull dos innocents. I no ho són, perquè són delinqüents confessos en la seva llarga trajectòria com a espoliadors del Palau de la Música. La sentència del Suprem, que declara que en la causa oberta pel projecte de l'hotel no hi havia delicte en els fets denunciats, confirma la sospita inicial: el procés no ha sigut més que una torna política del gegantesc sumari del 'cas Palau', un intent d'ampliar el ventall ideològic dels afectats (bàsicament CDC) penalitzant l'urbanisme municipal.
La sentència descriu la construcció d'un cas basat, segons el tribunal, en un inexistent tràfic d'influències, mantingut viu durant sis anys per la fiscalia a partir d'una denúncia assessorada per l'advocat Jaume Asens abans de ser tinent d'alcalde. Fent seure al banc dels acusats la cúpula d'Urbanisme (García-Bragado, Massaguer i Lambies) s'enfosquia jurídicament i políticament la transformació urbana de Barcelona sota els mandats de Maragall, Clos i Hereu. El tret ha sortit per la culata, amb l'efecte col·lateral de donar una alegria a Millet i Montull i, de passada, danyar la credibilitat de la persecució dels verdaders corruptes.
La justícia és molt lenta; els judicis paral·lels, molt ràpids, i les penes mediàtiques, irreparables. ¿Com es compensa les víctimes d'un procés infundat? I no solament per les falses acusacions a la seva integritat professional i política, també pels insults a ells i les seves famílies per part de ciutadans àvids de mossegar i fer mal. El mecanisme social de reparació de l'honorabilitat dels tres dirigents municipals encara s'ha d'inventar. L'ajuntament ho té més senzill: ¿es felicitarà públicament l'alcaldessa per la sentència que deixa intacte el prestigi jurídic de l'urbanisme barceloní i el dels seus gestors?
