Cadastre vell en temps de bonança

Els alcaldes són uns polítics molt específics, gent temorosa d’incomodar els seus votants amb augments d’impostos i molt predisposats a exigir a la resta d’institucions l’increment de les seves aportacions. En el cas de l’IBI, a l’afectar les propietats i ser una competència estatal, aquesta por se suma a les reticències de l’Administració central a fer complir el termini dels 10 anys per a les actualitzacions, al·legant el cost d’aquestes operacions. El resultat és que, gradualment, els ingressos de l’IBI perden força en el conjunt de les finances locals, que d’altra banda viuen en general una època de baix endeutament i cert grau d’estalvi.

Aquesta situació, desconeguda des de feia dècades, ajuda a explicar la contemporització actual davant la pèrdua de pes d’aquest impost. No hem presenciat cap convenció d’alcaldes per reclamar de manera imperiosa un acostament del valor cadastral de les propietats al seu valor de mercat. De moment, doncs, l’import de l’IBI es pot considerar relativament suportable, amb algunes excepcions locals. Si vostè aparca en zona blava durant una hora diària a Barcelona, al final de l’any els seus comprovants sumaran més que el rebut de l’IBI, llevat que tingui una mansió a la zona noble de la ciutat.

Notícies relacionades

Les firmes elèctriques demanen poder invertir més

El nou municipi de Barcelona en el top 3 dels més rics de Catalunya: té més de 66.000 euros de renda personal anual

La tendència del valor cadastral a allunyar-se del preu de mercat i també de l’augment de l’IPC, ateses les pors d’actualitzar-lo segons l’establert per la legislació, coincideix últimament amb una altra tendència, la del retrocés del nombre de propietaris immobiliaris. Continuem sent un país de propietaris, no obstant, segons estudis recents, el percentatge de propietaris ha retrocedit del 80% al 75% del cens des de l’última crisi econòmica. Res espectacular encara, però un dia és fàcil imaginar l’impacte negatiu de les dues tendències en la recaptació de l’IBI.

El cadastre es podria considerar com un instrument obsolet com a base per gravar la propietat. Naturalment, sempre resulta impopular qualsevol revisió que pugui entendre’s com un afany recaptatori, però arribat el moment en què els consistoris hagin de tornar a encadenar-se a un endeutament perillós, totes les opcions seran sobre la taula. De fet, ja es pot consultar el "valor de referència cadastral" d’una propietat, una mica més pròxim al preu de mercat que el del valor cadastral del seu rebut de l’IBI. Potser un assaig de futur per dotar de més realitat la fotografia cadastral.