Pedro, l’obstinat

Notícies relacionades

"Soc periodista", va dir

La soledat ¿volguda? de Sánchez

Tot això és cert, però també ho és que tanta circumstància adversa l’ha deixat en l’orfandat programàtica, arraconant-lo en la simple resistència política, això sí, argumentada en la prevalença del mal menor davant les desgràcies que podria patir l’Estat si els seus adversaris aconseguissin obtenir el poder democràtic. Pedro Sánchez sempre ha exhibit una gran determinació, una virtut elogiable que, no obstant, ara sembla haver-se transmutat en obstinació per salvaguardar el govern tant sí com no. Pedro, l’obstinat, s’allunya massa del Pedro il·lusionant que semblava tenir un projecte per a l’Espanya plural i la força necessària per articular una majoria de progrés plenament operativa.

Ara mateix no sabem quins són els seus plans per avançar en la configuració de la nació de nacions ni quin és el futur que imagina per a l’ambició catalana, més enllà de constatar que la seva aposta per la normalització política a partir de l’amnistia avança agitadament. La normalitat o la pacificació de Catalunya és tan sols una premissa per repensar el futur, però no ha de confondre’s amb el futur. L’obstinació no és un succedani de projecte polític, en tot cas l’afany pot fer malbé el que s’ha avançat, per poc que sigui. Algú de confiança l’hi hauria de dir.