Els nous límits dels alts càrrecs
La pàgina web d'informació del Govern central (www.lamoncloa.gob.es) anunciava dijous passat que al Butlletí Oficial de l'Estat d'aquell dia es publicava una ordre ministerial «reguladora de la despesa i dietes de desplaçament per al sector públic estatal». Sens dubte un bon reclam informatiu per a la penúltima setmana d'agost, en plenes vacances, i després de la successió de notícies dels últims mesos sobre malbaratament en institucions públiques, a les antigues caixes d'estalvi, les denúncies de Podem i d'altres contra «la casta» o els canvis que aquesta força política ha començat a aplicar, encara que sigui amb caràcter simbòlic, a les institucions on ha accedit al poder.
L'opinió pública té cada vegada més força, les xarxes socials i la facilitat de muntar una campanya massiva de denúncia va en augment. Els responsables polítics cada vegada són més conscients que ara s'ha de ser molt més transparent que en el passat. I, en aquest context, el Govern publica la citada ordre i ho anuncia per donar-hi més repercussió. Aquest objectiu l'ha assolit.
Una altra cosa és que poques hores després sorgissin les crítiques des de l'oposició tant pel que van considerar oportunisme de la mesura, com pel fet que arribi tan tard. Perquè, de fet, es tracta del desenvolupament d'una llei del 2012, vinculada a la reforma laboral. Aquesta última es va desplegar amb la màxima rapidesa. Tanta, que fruit de la precipitació, entre altres motius, moltes de les seves normes han acabat anul·lades als tribunals per la seva contradicció amb altres de superiors. Amb els alts càrrecs no hi ha hagut tanta urgència, pel que es veu.
Notícies relacionadesL'ordre és molt racional, tant que si se li aplica el refrany «digue'm de què presumeixes i et diré què et falta» es dedueix que aquestes no eren les pràctiques habituals fins ara, o que hi havia molt de marge per sobrepassar-les, donada la necessitat de regular-les. Entre altres mesures s'estableix que els alts càrrecs hauran d'utilitzar transport públic en els desplaçaments, fer servir tarifa turística tant en avió com en tren, o una de tan òbvia com l'«aplicació de criteris restrictius pel que fa al nombre de persones a desplaçar, evitant desplaçaments innecessaris d'equips de treball», en la mateixa línia de la que recomana que es fixin criteris «estrictes» per evitar «antelacions o prolongacions injustificades d'estada a destinació».
Davant l'enrenou, el mateix ministeri es va considerar obligat a aclarir que moltes d'aquestes normes ja s'apliquen, i que es tractava de donar-los una millor cobertura legal. En fi, que s'havien passat de propaganda. O que aquesta, en realitat, havia deixat en evidència determinades pràctiques de funcionament a càrrec de l'erari que cal eradicar.
