Espanya va poder estalviar-se 9.000 milions amb més concurrència als contractes

Entre les exigències realitzades recentment per la Comissió Europea a Espanya s’advertia sobre els avenços limitats en la nova estructura de governança sobre licitacions públiques. Podria semblar un tema menor, però no ho és. Un informe recent de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) calcula que si s’haguessin utilitzat procediments oberts, els que permeten més competència, en totes les licitacions del sector públic registrades el cost de la contractació pública hauria sigut almenys de 1.771 milions d’euros en el període 2012-2016, pràcticament un 10% de l’import total. Però afegeix que els contractes inclosos en el registre del sector públic només equivalen a un 2% del PIB, quan tant les estimacions de l’OCDE i altres organismes calculen que la contractació pública a Espanya arriba gairebé al 20% del PIB. Per això, la CNMC conclou que en realitat els seus càlculs hipotètics d’estalvi per a l’erari públic amb una contractació amb més competència i concurrència "són de l’ordre de cinc vegades inferiors als valors reals". El que traduït en xifres equival a dir que entre el 2012 i el 2017 Espanya es podria haver estalviat 8.855 milions d’euros només realitzant contractes amb la màxima competència que permet la legislació. Per situar aquesta quantitat pot servir que és pràcticament la mateixa que el que costa pagar tots els serveis sanitaris a Catalunya durant un any. 

La CNMC arriba als seus càlculs després d’analitzar més de 36.000 contractes de l’Administració central, després de constatar la dificultat per accedir a les dades de les administracions autonòmiques i locals. I extrapola les conclusions del seu estudi al conjunt del sector públic. Segons l’informe, es constata que hi ha "poca competència en els aprovisionaments públics". Per exemple, cita que són molt freqüents les licitacions amb pocs participants: a gairebé el 24% dels contractes estatals hi ha un únic participant i en un 65% dels contractes hi ha tres o menys participants. Són xifres que situen Espanya a la cua respecte als països de la UE.  I tenen els seus efectes a l’hora de contractar: en els procediments oberts en els quals hi ha hagut set participants s’han aconseguit de mitjana contractes amb una baixa guanyadora del 17%. Mentre que en l’altre extrem, els negociats sense publicitat amb menys de tres participants de mitjana, la baixa final es queda en meitat, un 8%. 

Procediment obert

La conclusió a la qual arriba la CNMC dels efectes de la utilització dels diferents tipus de procediments de contracte en termes de cost és la següent: "L’Administració paga de mitjana gairebé un 10% menys als contractes en els quals utilitza el procediment obert a quan utilitza procediments no oberts (negociats, restringits i diàlegs) i la participació d’una empresa suposa una reducció del preu del contracte d’un 2%". De tota manera, l’estalvi varia també segons el tipus de contractes: de mitjana arriba al 13% en el cas d’obres; al 7% en els de serveis, i cau a l’1,5% en els de subministraments.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

L’anàlisi adverteix de l’elevada freqüència de licitacions a què es presenten molt pocs participants, fins a l’extrem que "en gairebé un 34% dels contractes estatals hi ha un únic participant". Una de les curiositats de l’informe és la llista amb els òrgans de contractació que tenen més contractes d’aquest tipus. Destaquen en aquests casos l’Exèrcit de Terra (18% de tots els seus contractes); l’Exèrcit de l’Aire (7,2%);  l’Armada (5,1%)  però també la Secretaria d’Estat de Cultura (3%) o l’Agència Estatal d’Administració Tributària (2,5%). 

Sense publicació prèvia

Un altre punt preocupant de l’informe és la constatació de l’elevat ús de contractes que se situen a pocs milers d’euros del llindar en el qual encara no era obligatori donar més publicitat i concurrència al procés d’ofertes. En el període analitzat per la CNMC es permetia acudir a procediments negociats sense la publicació prèvia de l’anunci de licitació en els casos de contractes de serveis i subministraments que no superessin els 60.000 euros, i als contractes d’obres que no superessin els 200.000 euros. I malgrat l’estalvi que haurien obtingut les administracions si haguessin utilitzat el procediment obert, el 100% dels contractes les quanties dels quals es van situar entre 59.500 i els 60.000 euros es van assignar sense publicitat, i un 70% dels contractes situats entre 199.500 i els 200.000 euros també. És a dir, que possiblement les administracions van preferir esgotar al màxim per contractar, se suposa, empreses més pròximes, en lloc d’ampliar la concurrència i aconseguir contractes més barats.