Equilibris en els comptes dels municipis

Quan falten dos mesos per a les eleccions municipals, però quan la campanya electoral encara no ha entrat de ple, potser val la pena veure com han evolucionat les xifres en conjunt de l'Administració local, perquè aquestes dades agregades permeten concloure que els ajuntaments, en conjunt, han sigut els més eficaços i eficients a l'hora de quadrar els comptes en aquests anys de crisi econòmica.

És veritat que han rebut ajuda financera de l'Estat per rebaixar el deute i també que, per llei, a molts se'ls ha impedit sobrepassar determinats nivells de despesa. Però tampoc es pot deixar de banda l'esforç de contenció que s'ha fet en els comptes, incloses les mesures d'ajust que intenten preservar al màxim els serveis públics que presten. En la majoria dels casos, per voluntat pròpia, però a més a més perquè són el nivell d'administració que rep més pressió directa de la ciutadania. Alguns ajuntaments han optat per traspassar part del cost d'aquests serveis als seus usuaris, com també ha succeït a les escoles municipals de música o de primera infància, que s'han vist obligades a incrementar el preu de la matrícula. En d'altres s'han fet retallades de personal en àrees que la crisi gairebé ha deixat sense activitat.

Notícies relacionades

Reducció o flexibilització

Vivenda com a defensa

A Catalunya, a més a més, els ajuntaments s'han convertit, de fet, en finançadors de la Generalitat. El cas més evident és el de la ciutat de Barcelona. Malgrat que hi ha discrepàncies entre el Govern local i l'oposició sobre l'import del deute autonòmic amb Barcelona, si donem per bones les xifres de l'alcalde Xavier Trias, es constata aquest esforç dur: el gener passat reconeixia que la Generalitat devia a les arques locals 218 milions d'euros. I, per al conjunt d'ajuntaments catalans, aquesta xifra oscil·la entre els 400 i els 1.200 milions, depenent de la font, deutora o creditora respectivament.

Segons dades del Banc d'Espanya, l'Administració local ha disminuït el nivell de deute en els últims temps, en contra del que passa a l'Administració autonòmica i a la central. El setembre passat l'havia rebaixat un 5,7% respecte a l'any anterior, mentre que l'Estat el va incrementar un 7,8% i, les autonomies, un 15,7%. Les administracions locals han fet un volt al mitjó dels seus comptes (sempre en xifres agregades) i ara registra, en conjunt, un superàvit que s'apropa al mig punt del producte interior brut (PIB). Això sí, basant-se en la reducció dels sous dels seus empleats, que és la primera partida de despesa dels municipis. En aquest cas, sí que és justa l'afirmació que diu que s'ha fet el mateix, o més, amb bastant menys.