Editorial
Reducció o flexibilització
Yolanda Díaz y los sindicalistas Unai Sordo y Pepe Álvarez en la firma del Acuerdo social para la reducción de jornada laboral /
El Govern ha ajornat a la setmana vinent l’aprovació del projecte de llei que redueix la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals sense minva salarial. És la mesurada estrella de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que estimava a més fer-la coincidir amb la celebració avui de l’1 de maig. L’ajornament no respon a divergències internes a l’Executiu, que si no estan superades almenys sí apaivagades, sinó al fet que el Consell de Ministres es va dedicar ahir a estudiar gairebé monogràficament les causes de l’apagada de dilluns i la manera en què seran investigades. La coincidència amb el Dia Internacional del Treball hauria sigut simplement simbòlica, perquè tot i que els sindicats continuen mantenint la convocatòria de les manifestacions tradicionals, les marxes han anat quedant cada vegada més deslluïdes perquè els treballadors prefereixen aprofitar l’1 de maig per anar-se’n de pont que per plantejar les seves reivindicacions.
Que el projecte normatiu no s’aprovés ahir no indica, però, que no tingui llum verda dimarts vinent. És, de fet, un dels compromisos tancats per Pedro Sánchez amb la dirigent de Sumar, i complir-lo és ara una necessitat per al president, especialment després de l’última crisi provocada per la compra de bales per a les forces de seguretat a una empresa israeliana, que va estar a punt de trencar la coalició de Govern. Les divergències entre els sindicats, que sostenen sense matisos la mesura, i la patronal, que la rebutja, no seran fre per a l’Executiu, que està disposat a portar a terme aquesta reducció de jornada sense el suport dels empresaris, que són, per cert, els que l’han d’aplicar. Està en dubte, però, que aquest projecte de llei aconsegueixi la majoria necessària per ser aprovat al Congrés dels Diputats a causa de les reticències de Junts i el PNB.
Aquesta mesura ja s’aplica en alguns sectors econòmics a través de la negociació col·lectiva. El cas és que desperta recels lògics entre els empresaris perquè fer-la obligatòria, sense tenir en compte la situació de les empreses i les diferents necessitats en els horaris laborals d’alguns sectors o les mides dels negocis, pot portar a algunes empreses, en particular les petites, a situacions crítiques i fins i tot que es vegin obligades a tancar. La reducció de la jornada es pot entendre com un avenç en els drets dels treballadors però entossudir-se a aplicar-la sense la flexibilitat necessària, en funció de les àrees d’activitat i de la productivitat de les empreses, pot també perjudicar els empleats que podrien fins i tot arribar a perdre la seva feina.
Es pot reconèixer que les mesures adoptades fins ara per l’Executiu, com les pujades successives del salari mínim, no han frenat les empreses ni han limitat la creació d’ocupació. Però en aquest cas estem parlant d’una llei que requereix més flexibilitat i un esforç més gran per arribar al consens amb la patronal, perquè el concurs dels agents socials en conjunt ajudaria una més equilibrada aplicació. Necessita, per tant, una reflexió més gran i els ajustos necessaris, també per aconseguir que el projecte obtingui el suport de la majoria parlamentària. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
