La vedet i l'assassí de Trotski

Luis Buñuel va deixar dit que Mèxic és un país surrealista. La qual cosa, en boca de l'autor d'El perro andaluz, és una asseveració incontestable. De fet, en la vintena de pel·lícules que el director de Calanda va rodar en aquell país llatinoamericà hi ha escenes memorables en què aflora una realitat onírica amagada en el subconscient dels personatges. L'última d'aquestes situacions surrealistes i asteques no arriba, no obstant, del cine, sinó de la premsa rosa i en forma de gran exclusiva: l'actriu i cantant manxega Sara Montiel va tenir una nena secreta, concebuda a Mèxic i el pare de la qual va ser ni més ni menys que Ramon Mercader, el barceloní que va assassinar Lev Trotski l'agost de 1940 a la casa de Coyoacán on el revolucionari rus vivia exiliat.

És surrealista que Ramon Mercader, pres al penal de Lecumberri, rebés visites d'una actriu que havia enlluernat per la seva bellesa tot el món cinematogràfic mexicà. També és surrealista que la diferència d'edat, 15 anys, i de trajectòria vital -una actriu espanyola que va arribar a Amèrica amb la seva mare procedent de la famolenca Espanya de postguerra, i un espia de Stalin, polititzat a l'extrem i molt viatjat- no fos impediment perquè els dos personatges tinguessin una relació sentimental extraordinària. És surrealista que els metges li diguessin a l'actriu que la nena havia nascut morta i l'hi entreguessin d'amagatotis a un matrimoni de València. És surrealista que coincidissin una de les muses del règim -una espanyoleta que va rodar a Hollywood amb Gary Cooper i Burt Lancaster, o sigui, que era el més internacional que Franco podia exhibir- amb un agent del principal enemic del Generalísimo, el sanguinari líder de l'URSS fins a 1953. I és surrealista, en fi, que la revista Lecturas sorprengui amb la bomba a aquestes altures, quan la diva fa dos anys que és  morta i l'assassí del piolet és un record borrós.

Notícies relacionades

Apps de cites com a catàleg de menors

Per un debat nuclear seriós

Escepticisme

Sense ànim de desacreditar el treball professional de ningú, es pot ser escèptic davant una història tan rocambolesca que difícilment tindria cabuda en una cinta de Buñuel o en un culebró ambientat a l'estat de Jalisco.