El que es mogui no surt a la foto

Entre les frases cèlebres atribuïdes a Alfonso Guerra n’hi ha una d’origen mexicà, però que als anys 80 del segle passat encaixava com un guant en la llegenda del llavors totpoderós vicesecretari general del PSOE i vicepresident del Govern de Felipe González: «El que es mogui no surt a la foto». Una màxima que era una crida a la disciplina interna i un avís a díscols, ambiciosos, maniobrers i conspiradors.

L’expressió remetia també a les famoses manipulacions fotogràfiques de la història, la més coneguda de les quals és la desaparició d’un Trotski clarament identificable en un míting de Lenin davant del teatre Bolxoi de Moscou el 5 de maig de 1920, anys abans de caure en desgràcia i, en conseqüència, patir el càstig de l’antecedent soviètic del photoshop.

Però qui ens havia de dir que els mètodes maldestres d’eliminar els dissidents de l’àlbum de fotos reapareixerien a la Catalunya d’avui. Això és exactament el que ha passat amb l’esborrament de l’exconseller Santi Vila a la foto del 

«Govern legítim» penjada a la nova web creada pel president cessat, Carles Puigdemont, i els consellers, també destituïts, que l’acompanyen a Brussel·les o estan presos a Madrid. 

La cama

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Davant la impossibilitat per raons òbvies de fer una foto real sense el dimitit Vila, l’equip de Puigdemont ha optat per la via expeditiva d’eliminar de la instantània ja existent l’anterior titular d’Empresa i Coneixement, a qui es podia veure en la versió anterior traient el cap darrere el vicepresident Junqueras. Però com que res nada del que fa referència al procés s’escapa de l’originalitat, el més notable és que els manipuladors de la foto s’han deixat la cama del conseller maleït, potser com una prova per a amants de la nigromància que en aquell gabinet anava a produir-se una traïció.

Vila ha passat de postular-se, sense cap èxit, per encapçalar la llista del PDECat a ser un fantasma difuminat sobre una cama òrfena i absurda. El seu cas revela, no obstant, una qüestió política de fons: en el procés sobiranista, qui dubta, desapareix.