Apps de cites com a catàleg de menors
Teófilo L. M., el principal acusado por esta red de pederastia. /
Teófilo Lapeña, el cap de la xarxa de pederastes del Raval acusat d’haver violat i prostituït de manera reiterada una nena de 12 anys que es trobava sota la guarda de la Generalitat, ha fet tremolar el sistema públic de protecció de menors. La revisió d’una competència que Catalunya va assumir el 1981 s’ha de realitzar de forma profunda i amb celeritat. No obstant, sense treure importància a aquesta reforma, l’atenció s’ha de centrar també en el pederasta i en errors que ha visibilitzat el cas.
¿Com va poder Teófilo Lapeña ser detingut per la Policia Nacional el 2010 a València, la seva ciutat d’origen, per regentar un prostíbul amb menors i traslladar-se després a Barcelona per repetir un modus operandi similar en un pis de Ciutat Vella? ¿Respon Lapeña al perfil d’un depredador amb façana d’home corrent tan habitual en aquests casos, o és un cervell organitzat que repetia un patró de comportament? ¿Com pot ser que la xarxa de pederastes, que va operar almenys entre el 2020 i 2022, passés desapercebuda, tot i la crueltat, i només fos detectada per la denúncia d’un usuari? És evident que el cas requereix el secret màxim, però ¿com pot ser que ningú lligués caps des que la xarxa de pederastes va ser desarticulada en públic, el juny del 2024, fins que es va filtrar la petició de la fiscalia de 107 anys de presó?
Mas enllà d’aquestes qüestions, delicades i de difícil solució, cal reflexionar sobre tres elements troncals del cas que podrien repetir-se en famílies no tan desestructurades, com l’ús de les aplicacions de cites per a adults com a catàleg per captar menors vulnerables, la transmissió de vídeos sexuals a través d’eines de missatgeria instantània i la suplantació de la identitat de les víctimes a les xarxes socials. Prevenir i educar els menors en l’ús responsable de la tecnologia és essencial, però no suficient, per evitar caure en aquestes xarxes. A més, urgeix ajudar-los a identificar situacions afectiu sexuals anòmales, ensenyar-los a demanar ajuda i, si és necessari, proposar-los una supervisió respectuosa.
