¿Què saps de Mladic?

Cada 20 de novembre es fan enquestes i reportatges que proven d’esbrinar què saben els joves espanyols de Francisco Franco, el dictador que va morir aquell dia de tardor del 1975. Independentment del rigor científic més gran o més petit d’aquests sondejos d’opinió, la conclusió acostuma a ser que les noves generacions coneixen poca cosa de la història recent del seu país. Malament.

La pregunta d’avui podria ser què saben els joves europeus de Ratko Mladic, l’exgeneral serbobosnià condemnat ahir a cadena perpètua pel Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia, després de ser acusat de genocidi. Perquè l’Europa democràtica, oberta, pròspera i lliure hauria de tenir destacat a la seva galeria dels horrors, al costat d’Auschwitz, Katyn, Gernika i molts altres, el nom de Srebrenica, l’enclavament bosnià on van ser assassinats més de 8.000 civils el juliol del 1995, dins d’un pla de neteja ètnica aplicat per l’exèrcit serbi de Bòsnia. Mladic va ser qui va ordenar la massacre, en què també van morir nens, dones i gent gran. 

Estremeix pensar que al cor de l’Europa dels anys 90 es pogués arribar a perpetrar una barbaritat d’aquestes dimensions, quan hi havia tants focus posats als Balcans. El vergonyós paper dels cascos blaus holandesos, que van deixar la població civil indefensa davant els assassins, no fa sinó augmentar la ràbia per tant innocent mort en una orgia de sang que es produïa aquell estiu a una o dues hores de vol de les luxoses capitals europees i d’una Espanya pendent del cinquè Tour de Miguel Induráin.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Els joves europeus haurien d’estudiar la catàstrofe dels Balcans per entendre que no vivim tan lluny de l’odi homicida, que la derrota de Hitler el 1945 no va ser el punt final dels crims massius per raons ètniques en territori del continent que va veure néixer la Il·lustració i els drets humans.

L’Europa del benestar

Preguntar-nos avui qui és Mladic ens situa davant el mirall d’una Europa del benestar que va donar l’esquena d’una manera poc decent als perdedors segurs de la guerra. Conèixer aquest passat tan recent és una obligació moral.