La clau
'Solo le pido a Dios'
El cantautor argentí León Gieco va compondre el 1978 un himne que ha fet història: Solo le pido a Dios, una cançó versionada a Espanya per Ana Belén, Antonio Flores i Miguel Ríos, entre altres, que ha estat cantada també per Shakira, U2 i Bruce Springsteen. No n'hi ha per menys, lletra contundent, al més pur estil del primer Bob Dylan, i ritme enganxós de folk-rock.
Considerat un manifest antibel·licista («solo le pido a Dios que la gue-rra no me sea indiferente»), la cançó és també una crida a la batalla contra la desigualtat («solo le pido a Dios que lo injusto no me sea indiferente») així com un cant a la participació en la política («solo le pido a Dios que el futuro no me sea indiferente»). Seria una bona banda sonora per al 2014, no només perquè aquest any han tornat a posar-se de moda tornades que consideràvem ja superades, com la de L'estaca de Lluís Llach, assumpte sobre el qual ha ironitzat Ramón de España amb la seva habitual gràcia corrosiva. També perquè, com va passar a Espanya i a Llatinoamèrica als anys 70 del segle passat, el debat polític s'ha tornat a situar en el primer pla de l'activitat de les noves generacions. Podem i les forces sobiranistes catalanes han incorporat a la política molts sectors joves, que es van mantenir allunyats durant anys d'un univers que consideraven estrany, quan no hostil.
En 'prime time'
Notícies relacionadesEls programes de debat polític ocupen horaris de prime time a les més importants cadenes de televisió, les universitats tornen a ser un focus d'activisme i les marees de protesta -per la sanitat, l'educació o els drets socials- s'han estès com la pólvora per tot el país.
La creixent politització dels joves, una altra inesperada conseqüència de la crisi, augura temps de canvi. És previsible que en el cicle electoral del 2015 -eleccions municipals, autonòmiques, legislatives i, també probablement, catalanes- hi torni a haver una alta participació, més exigència democràtica i sorpreses en els resultats. Els responsables de les campanyes tenen un gran desafiament: el futur ja no ens és indiferent.
