Transparència i austeritat
La política no és sinònim de corrupció, ni tots els polítics són uns lladres. Però Espanya s'està podrint i la gangrena no es para amb remeis pal·liatius. Examinar els partits, endurir les lleis i promoure el diàleg poden ser algunes de les cures.
Ni comptabilitats b, ni seus embargades. Els partits polítics no poden ser els despatxos del contuberni polític i financer. No hi ha independència si es tenen comptes pendents amb els bancs o es negocia la pròxima porta giratòria. És imprescindible que hi hagi una regeneració ètica a partir de la transparència i l'austeritat en el finançament, la prohibició o el control estricte dels crèdits, l'obligatorietat d'una demora per saltar d'alts càrrecs públics a ocupar-ne de privats, i llum i taquígrafs sobre les fundacions.
Notícies relacionadesCiceró ja advertia que fins i tot el monarca més noble pot degenerar en dèspota. Es tracta de posar-l'hi difícil endurint les penes per corrupció i frau fiscal. I, posats a fer, que tornin el que han robat.
Més diàleg i menys testosterona. Es governa a la defensiva, sense consens i enganyant la ciutadania. La confiança s'ha trencat. És indispensable promoure la participació activa dels ciutadans en les màximes qüestions possibles. Referèndums, en plural i ja.
