¿Ni tan sols el català?

Notícies relacionades

Una investigació lenta

El condó per terra

Dimarts es va firmar, a la fi, el Pacte Nacional per la Llengua. L’acte va ser solemne i, aquesta vegada, hi havia raons per a la celebració. ¿És el millor pacte possible? Segur que no. ¿És una bona notícia? Sens dubte. El retrocés de l’ús social del català és indiscutible. El pacte aborda el seu impuls en diferents àmbits i destina un pressupost notable perquè vagi més enllà de la bona voluntat. La gestació del pacte ha sigut llarga, es va iniciar el 2021, en el mandat de Pere Aragonès, i ha cristal·litzat amb la presidència de Salvador Illa. L’objectiu: sumar 600.000 catalanoparlants d’aquí al 2030. A la firma de PSC, ERC i Comuns s’han afegit les entitats més rellevants de l’àmbit lingüístic, educatiu, econòmic i social. Les absències: Junts, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana. Per a uns, el pacte és la fi del món del castellà. Per a d’altres, un mer acte de propaganda. I, entre tanta hipèrbole, la negativa molt difícil de justificar de Junts.

Durant massa temps, la política ha utilitzat el català com a arma llancívola. El PP s’ha esforçat a convertir la seva defensa en un atac al castellà i cert independentisme ha volgut fer un ús patrimonial del català. Les dues reaccions han vestit la llengua d’ideologia i han provocat certs distanciaments emocionals. Puigdemont ha titllat el Govern d’Illa d’"espanyolista". ¿Com afegir-se a un pacte amb la firma del PSC? Amb el procés ja vam aprendre que els interessos partidistes solien vendre’s com a interessos de país. A Junts preval la política del salfumant, aquesta que diu defensar la puresa d’una idea, però acaba corroint l’escenari, la convivència i fins i tot la mateixa idea. El català és de tots, memòria i cultura. Només tindrà futur com a terra d’acollida.