La roda
Si tingués més paciència, em dedicaria a resseguir la vida de les paraules que de sobte es posen de moda, duren una temporada i després desapareixen. ¿Quina mena de mecanisme les posa en marxa? Per exemple: fa un parell d'anys tot era«brutal». Els gols de Messi eren brutals, un sopar al Koy Shunka era brutal, el nou disc de Coldplay era brutal. «Brutal» havia heretat la influència de «genial», que al seu torn havia sorgit quan tot era «una passada».
Abans el cicle de vida de les paraules de moda durava uns quants anys, però ara amb internet tot va més de pressa. Una de les expressions que viu moments de glòria és allò del «quilòmetre zero». La intuïció em diu que ha substituït «cent per cent». Va haver-hi una època en què la gent estava «cent per cent segura» de les coses i algunes marques de disseny es vantaven de ser «cent per cent Barcelona». Ara fa un parell d'anys, el «quilòmetre zero» va començar a córrer en el món alimentari. Davant de la crisi, els proveïdors catalans animaven la gent a comprar els productes més propers, de quilòmetre zero. El terme s'havia encunyat al protocol de Kyoto per al canvi climàtic, per incentivar el consum de proximitat i reduir les emissions de CO2.
Com que la fórmula va fer fortuna, aviat els restaurants s'hi van afegir. Els cuiners deien que buscaven els productes quilòmetre zero i es deixaven filmar anant a comprar al mercat, si pot ser a la Boqueria millor. Els últims mesos, la dèria del quilòmetre zero s'ha anat ampliant. A més de vins, pans o tapes, fins i tot ja es parla de «fusta catalana de quilòmetre zero», tal com demana el Consorci Forestal de Catalunya. S'ha obert la veda, doncs, i aviat veurem com l'expressió colonitza altres territoris. Perfums, medicaments, novel·les, vestits: ben mirat, tot pot ser del quilòmetre zero. No em sorprendria que aviat sentíssim a dir que els jugadors del planter del Barça fan un futbol de quilòmetre zero.
