Editorial
Aplicar la llei amb tot el rigor
Mentre despleguen polítiques d’inserció dels migrants, els governs han de donar confiança a la ciutadania
Els intents d’agressió que han patit persones d’origen magrebí a la localitat de Torre Pacheco suposen un canvi qualitatiu en els actes xenòfobs patits per un col·lectiu d’immigrants. És lògic recordar els greus successos d’El Ejido, fa un quart de segle. Tot va ser molt més greu, tant en l’origen de la crisi com en les seves conseqüències i, no obstant això, pot ser que el que passa avui al Campo de Cartagena tingui més repercussió. A Torre Pacheco no som davant d’actes espontanis en resposta a crims comesos per immigrants, com va ser el cas d’El Ejido l’any 2000. Estem davant d’una mobilització organitzada des de les xarxes, que no existien llavors, en resposta a l’agressió patida per un veí de 68 anys, i aclamada per Vox, un partit polític que és el tercer partit d’Espanya i que es va fundar una dècada després. Hi ha moltes altres diferències. Mentre que a El Ejido la majoria dels immigrants acabaven d’arribar a Espanya, a Torre Pacheco molts són fills de famílies que fa anys que són aquí. Alguns són fins i tot ciutadans espanyols de tercera generació. Tot això explica la transcendència del que està passant i hauria d’alertar-nos sobre el risc de deteriorament de la convivència.
Per als que pensen en treure profit electoral d’aquesta crisi, la recepta és fàcil. Agitar un còctel compost per 50 milions de persones, 100 milions de turistes, i 9 milions d’immigrants. Saben que, amb dades com aquestes, la possibilitat de repetició d’un succés com el de Torre Pacheco és alta. I, per molt que les dades del Ministeri de l’Interior contradiguin l’estreta correlació que alguns s’entossudeixen a establir entre violència i procedència, la desinformació, les notícies falses i les mentides, multiplicades per recursos d’intel·ligència artificial, donen la volta a les estadístiques. Els poders públics han d’incorporar aquestes noves coordenades als seus programes. A tots els nivells, des dels ajuntaments –que desenvolupen una ingent tasca de cohesió– fins al Govern central, passant per les administracions autonòmiques.
Mentre despleguen polítiques d’inserció dels migrants en la societat –amb els recursos necessaris– les administracions, els cossos de seguretat i la justícia han de fer confiança a la ciutadania. Amb la llei a la mà, aplicant-la sense distincions de procedència, amb agilitat i eficiència. Aquesta és una exigència de la creixent complexitat d’una societat com la nostra, que ha conegut canvis prodigiosos en poques dècades. No obstant això, no és ni serà suficient, perquè al món d’avui les percepcions ho són gairebé tot. Malgrat que les dades indiquen que la delinqüència ha disminuït, les estratègies d’agitació que s’estan assajant, amb cert èxit, a Torre Pacheco estan destinades a distorsionar la realitat. Sense aturar-les, utilitzant també la llei, els altres esforços poden caure en sac foradat. Els delictes d’odi que inspiren campanyes a les xarxes i els discursos d’alguns dirigents de Vox han de ser perseguits. Sense atemptar a la llibertat d’expressió, per descomptat, però sent conscients que el còctel a què s’enfronta la democràcia ha de ser desactivat abans que la seva instrumentalització posi en entredit la convivència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
