2
Es llegeix en minuts

Entossudits en l'error de creure's el relat que sobre Catalunya els subministren els mitjans de la dreta i la ultradreta espanyola, el Govern deRajoy i el PP han anat equivocant la seva perspectiva. Així, miops, s'han empassat -i no només ells- l'absurda teoria que dicta que els polítics catalanistes han enganyat i manipulat una societat al complet. Segons aquest deliri, per exemple, la manifestació de l'Onze de Setembre no va ser més que un muntatge orquestrat per CiU.

La realitat és diferent. La societat catalana té vida pròpia. No és un apèndix de cap partit. Ni el presidentMasni ningú està en disposició (tampoc li passa pel cap) de frenar el canvi que s'està produint a Catalunya.

Amb qui el Govern del PP, els partits espanyols i tota mena de poders fàctics d'allà i d'aquí tenen el problema de debò és amb els catalans. ¿Això vol dir que la majoria votarien independència? No ho sé. El que sí que sé és que la gran majoria de catalans volen que se'ls pregunti sobre el futur de Catalunya.

Si a Madrid s'equivoquen en l'anàlisi, per desgràcia a Catalunya n'hi ha que -en tots els bàndols- segueixen actuant no moguts pel bé comú sinó pels seus interessos particulars. Abusant del tacticisme i abonats a una fraseologia per a consum de la parròquia. Cap nació ha aconseguit res així. Necessitem més unitat i un president i un Govern reforçats. Per això és positiu establir sinceres vies de diàleg entre CiU i el PSC.

Artur Mas, així mateix, ha de parlar ambMariano Rajoy. ¿Com podria no fer-ho? De la mateixa manera, per descomptat, que no pot renunciar a l'autodeterminació. No obstant, una consulta sense l'aval de la legalitat representaria un esforç estèril, i pot ser que contraproduent. Encara que donem per fet -que és suposar molt- que es pogués organitzar i portar a terme sense contratemps, hem de tenir clar que tots els sectors contraris a la consulta

-començant pel PSC (a favor del dret a decidir, però no de violentar la legalitat) i el PP- es mobilitzarien en contra seu, i farien una crida a la no participació i al boicot, de manera que el valor i la legitimitat dels seus resultats seria escàs.

Notícies relacionades

Això ens porta a dues possibilitats: a) un pacte pel qual el Govern espanyol autoritzés la convocatòria, això és, una cosa semblant al que va fer Londres en relació amb Escòcia, o b) una consulta recolzada en la llei de consultes catalana amb una pregunta indirecta o exploratòria. Aquesta via, no obstant, es podria enfangar si l'Estat, en lloc de deixar fer, s'esforcés a impedir-la. Naturalment, es podrien convocar eleccions perquè prologuessin i justifiquessin una declaració unilateral d'independència al Parlament, però aquesta és tota una altra

història…