Anàlisi
Trenta-sis lesions i un avís
Trenta-sis lesions. Trenta-sis senyals de guerra recorren ja el cos masegat d'un guerrer de la Pobla de Segur de nom Carles Puyol. Trenta-sis vegades ressuscitant de les ferides de guerra amb els seus 36 viacrucis de quiròfans, recuperacions i lliçons de coratge. El capità del Barça ja s'ha aixecat tantes vegades, ha sobreviscut a tantes batalles, que ens hem arribat a creure que és indestructible.
La llegenda de Puyol es va començar a forjar un llunyà 23 d'octubre de 2002 quan en un partit contra el Lokomotiv de Moscou va aturar un gol cantat amb el cor, és a dir amb l'escut. Aquella jugada èpica li va servir per llançar un missatge inequívoc al món del futbol: Carles Puyol no es rendeix mai. I és que el capità, tot i ser un jugador rapidíssim, intel·ligent, eficaç i amb un físic privilegiat, no serà recordat per res d'això, sinó per una cosa molt més important: el seu caràcter guanyador. Fins al punt que Puyol, més que un jugador, és una forma d'entendre el món.
Notícies relacionadesLa seva presència al terreny de joc és en si mateixa un problema per a l'equip rival i un missatge al seu propi vestidor, i per aquest motiu cada lesió que pateix té efectes bàsicament psicològics. L'accident número 36 de la seva carrera arriba en un moment clau de la temporada, i sobretot de la seva carrera esportiva. La lesió ha estat gestionada com un secret d'estat, i a la veneçolana: ens hem anat assabentant del problema al genoll amb insinuacions, silencis i mitges veritats, però al final ha aflorat la veritat d'una operació que l'obligarà a perdre's un tram decisiu de la Champions.
La forma com s'han anat filtrant les notícies indica que més que una lesió es tracta d'un avís molt seriós que obliga a afrontar la crua realitat: Carles Puyol ja no és Superman i s'haurà d'anar pensant en el seu relleu. El mateix dia que Puyol entrava al quiròfan, els metges del Barça demanaven de genolls a Del Bosque que els tornin Xavi sa i estalvi, clar símptoma que la plantilla arriba a aquest final de temporada molt desgastada, i amb un desequilibri brutal de minuts entre els titulars i els suplents. Però la solució ja no passarà només per dosificar minuts, sinó per començar a construir un relleu sòlid des de dins de la plantilla. Un equip que s'ha fet famós a tot el món per creure en la gent de casa li costa curiosament donar oportunitats a talents com Thiago o Bartra. Amb Puyol i Xavi en la seva recta final, no hauríem de caure en les temptacions del talonari, que com s'ha vist rara vegada serveix de res a can Barça. No queda cap més solució que començar des d'ara mateix a donar minuts importants als jugadors de casa que s'ho han guanyat i que des de fa massa temps miren el partit des de la grada. Ha arribat la seva hora. Que la lesió 36 de Puyol ens serveixi d'avís.
