Govern

Ni Déu vol Sánchez

Sembla que després dels jutges, la dreta política i els mitjans histèrics de Madrid DF, qui s’apunta a donar el cop de gràcia definitiu a Pedro Sánchez serà el propi Déu. El sinistre cas Koldo és ja un afer del cel després que el president de la Conferència Episcopal, el senyor Luis Argüello, hagi demanat sense vergonya un avanç electoral immediat amb l’argument que "és el que li convé a Espanya" i "que parlin els ciutadans és un principi bàsic de la democràcia". Ja és curiós que l’Església espanyola salti desacomplexada a l’arena política quan s’ha passat més d’una dècada guardant un silenci literalment sepulcral davant el lladronici de la Gürtel, aquell "M. Rajoy" i la traca d’imputacions, condemnes i entrades a presó de més d’una desena de ministres de l’era Aznar. I ja és mala sort que la institució que va callar vilment durant tot el franquisme, que es va tirar a l’esquena tota la salvatge opressió d’una dictadura, amb execucions incloses, i estem esperant que encara faci alguna depuració de la pederàstia que la corca per dins, ara es faci l’exquisida donant repel·lents lliçons de democràcia. A veure, tampoc fa falta tenir cap màster avançat en ciència política per saber què és el que veritablement pretén aquesta Església, obertament segrestada per l’extrema dreta. Només fa falta saber una miqueta d’història. A l’Església li importa un rave la corrupció, l’únic que la inquieta és que Espanya sigui pràcticament l’últim bastió de l’esquerra europea, i ara li ha vingut una estranya excitació quan ha vist que el Govern de l’Anticrist trontollava. Res posa més dels nervis els bisbes espanyols que la possibilitat que un Govern progressista pugui desenvolupar les seves polítiques socials; si no, recordin com l’Església es va unir als revoltats el 1936 només per evitar el Govern del Front Popular escollit per la mateixa democràcia que ara, de sobte, reclamen.

És cert que les putrefactes aventures d’Ábalos i companyia, aquest arsenal radioactiu que està emmetzinant la política espanyola, és efectivament repugnant, i entre tots hem d’exigir a aquest Govern que es depurin responsabilitats fins al final, sense límits, caigui qui caigui. D’acord. Però tampoc siguem ingenus, que ja sabem que la mà que gronxa els ventiladors, fins i tot quan escampen merda de debò, té sempre intencions ocultes. No, tot això no va ni ha anat mai de regenerar la política i ni de bon tros va de democràcia, com ara pretén grotescament l’Església. Aquest xou va senzillament d’enderrocar per la via civil, per la militar o ara per l’eclesiàstica l’últim Govern que, d’alguna manera, pot oposar-se als grans lobbies, ja siguin de la construcció, dels mitjans o de l’armament. Hi ha molta gent amb moltes urgències per recuperar la influència i els negocis perduts. Tot i que ens posin per davant la moral o Déu en persona, sabem perfectament quines són les seves intencions.

Temes:

Govern Ciutadans Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris