L'epíleg
Rajoy té un programa
La caricatura d'unMariano Rajoy mandrós, impenitent fumador de puros, reclinat nit i dia en una butaca orellera i només interessat per la premsa esportiva ha estat llargament estesa per l'oposició i vinculada al fet, és cert, que quan falten tres setmanes per a les eleccions del 20-N, en què previsiblement es produirà un gir polític de magnituds històriques, el Partit Popular encara no ha ensenyat el seu programa. Ho va fer, per fi, ahir. Un avançament de 10 folis amb no gaires novetats, però sí amb una clara intenció de canvi de rumb per redreçar la situació econòmica.
En primer lloc, el PP proposa la rebaixa de l'IRPF per als estalviadors i compradors de la vivenda habitual, la reducció de l'actual ventall de contractes laborals per combatre la temporalitat, incentius per als emprenedors i sancions a les administracions que malgastin. Molt bé. Un programa de dretes per a temps de crisi, però en què no es parla gens de retallades socials. Els ideòlegs del PP insisteixen a comparar l'actual conjuntura amb la del 1996, quan hi havia una taxa d'atur superior al 20%, que es va reduir a la meitat en vuit anys, és clar, gràcies al presidentAznar. Desgraciadament, ara no serà tan fàcil, ni per al PP ni per a ningú, reduir a aquest ritme el nivell de desocupació, per més que es rebaixin impostos i s'apliquin incentius fiscals. Perquè llavors sortíem d'una crisi que avui ens sembla una simple borrasca, i ara estem davant un huracà que no remet.
Està bé que, tard però segur,Rajoyensenyi el seu programa. Però no s'ha de ser gaire malpensat per vaticinar que els vaivens de la crisi de l'euro i del deute sobirà obligaran el pròxim president a fer mil revisions a les seves polítiques.
Notícies relacionadesNegociar amb ETA
I una cosa similar s'ha de pensar del compromís, emfatitzat en el programa deRajoy, de no negociar amb ETA fins i tot sense violència. Seria una insensatesa proposar avui obrir converses amb l'encara no dissolta banda terrorista. Però és absurd pensar que el Govern espanyol pot mirar cap a un altre costat davant la possibilitat real de desarmar els etarres.
