Dues mirades
L'elixir de la vida
El mite de l'elixir de la vida eterna s'assembla cada vegada més a un esperpent ideològic en mans dellobbymedicoindustrial, afirmava ahir a EL PERIÓDICO el catedràticAntonio Sitges-Serraen un clarivident article que ens submergia en la despietada realitat de la medicalització de la salut. Sota un suposat paraigua protector que té molt de xantatge emocional, es porten a terme abusos que suposen al malalt la pèrdua d'autonomia en les decisions i, a les arques públiques, una despesa senzillament inassumible.
La por al patiment i a la mort ens converteix fàcilment en víctimes de tota mena de tractaments que ens creen la il·lusió de poder esquivar l'inevitable. No hi ha res de condemnable si no fos perquè, sovint, la nostra dignitat i capacitat de decisió es queden pel camí. Com si la malaltia o la vellesa ens convertissin en ciutadans de segona. Éssers no productius i, per tant, devaluats, aïllats, condemnats a l'ostracisme i sense dret a ser escoltats. Conills d'Índies connectats a una màquina o sotmeses a prolongats i caríssims tractaments que no fan més que allargar el patiment.
Estar viu és més que un batec del cor o una alenada. Molt més que la mecànica d'un cos. La proximitat de la mort no ens hauria de robar la voluntat i, menys encara, la capacitat de negar-nos a enriquir amb la nostra agonia la totpoderosa indústria de la salut.
