L'epíleg
Diari republicà
Una de les iniciatives més originals al voltant del casament del príncep Guillem amb Caterina ha estat la del diari The Guardian, que ha ofert una versió digital del diari per a aquells a qui l'esdeveniment els importava un rave. Quan el lector entrava a la web del rotatiu londinenc, tenia l'opció de prémer una pestanya «per a republicans», cosa que li facilitava tots els continguts excepte els relatius a l'ampul·losament batejat com a casament del segle. Tota una troballa.
Les noves tecnologies han fet possible el vell somni del diari a la carta, un producte informatiu en què el lector pot seleccionar els temes segons els seus gustos i aficions. Si a un usuari li interessa la borsa, la NBA i els videojocs, tindrà a internet una versió diferent de la que llegirà, posem per cas, qui sigui un apassionat de la literatura, la política i les conferències de premsa de Mourinho.
El que no pensàvem és que aquest diari personalitzat pogués ser concebut per passiva, a la contra. És a dir, on l'usuari pogués rebutjar determinats continguts per raons ideològiques, per estalvi de temps o per simple salut mental. La proposta de The Guardian va sens dubte per aquí. Nosaltres l'informem de tot, vénen a dir els editors de la capçalera britànica, però si hi ha algun argument que li irrita, li facilitem la feina: amb un sol clic, vostè estarà llegint un diari republicà que no informa de casaments reials i altres mentides.
Vist així, el diari a la carta ens invita a disfrutar d'una realitat virtual. Un ciutadà londinenc es pot alliberar, posem, del príncep Carles gràcies a un toc subtil en una pantalla tàctil.
Maduresa democràtica
L'altra reflexió que suggereix la iniciativa de The Guardian és que l'anglesa és una democràcia madura, en què una posició republicana no s'interpreta com un intent, entre escandalós i subversiu, de soscavar els fonaments de la convivència. En el bressol de la monarquia parlamentària es pot ser republicà amb naturalitat, humor i sense canviar de diari.
