Acords per mirar endavant

Dimecres passat, el Parlament, amb el suport de les dues forces polítiques que també van donar suport a la investidura del president Illa, ERC i els Comuns, aprovava la darrera injecció de recursos al pressupost prorrogat de 2023 i que suma uns 4.000 milions d’euros que es dedicaran, bàsicament, a fer una mica millor la vida dels catalans i les catalanes.

El bon moment que viu la nostra economia, que tancava el 2024 amb un producte interior brut (PIB) creixent al ritme del 3,6% i que ha mantingut aquesta bona tendència el primer trimestre del 2025, el 3,2%, molt per sobre dels registres de la Unió Europea, ens permet fer aquesta aportació extraordinària de recursos que el Govern, d’acord amb allò pactat amb els socis, utilitzarà per abordar qüestions urgents: polítiques d’habitatge –la gran preocupació de la ciutadania i la primera ocupació del Govern–, amb la mobilització de 1.450 milions d’euros aquest 2025, una xifra rècord; la millora de l’educació, amb el desplegament de diversos programes per millorar l’ensenyament del català, l’anglès i les matemàtiques, i una aposta per combatre la pobresa infantil garantint que tots els centres de màxima i alta complexitat a secundària tinguin servei de menjador; facilitar la mobilitat, amb una aposta clara pel tren, amb atenció especial a Rodalies, i el suport al nostre teixit econòmic format per pimes a través de programes per millorar la seva dimensió i internacionalització i impulsar projectes que tinguin un impacte transformador, com INNOFAB, la nova fàbrica de xips del futur, per citar-ne un.

En el terreny més polític, els acords als quals s’ha arribat, també amb els agents socials i econòmics més representatius del país –CCOO, UGT, Pimec i Foment–, aposten, a més, per avançar en l’autogovern de Catalunya: l’acord sobre l’esquema del nou model de finançament singular abans del 30 de juny i el desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que ampliarà plantilla i que tindrà a punt el pla director que marcarà cap on anirà l’ATC els propers anys. Més autogovern per tenir més i millors serveis públics i transformar el país.

Notícies relacionades

¿Què seríem sense turisme?

Illa i(alguns) empresaris

Quatre mil milions extres no són un pressupost, però són molts recursos. Havíem d’aprofitar-los i ho han entès ERC i els Comuns, que, amb un suport no exempt d’exigència, han permès bastir una majoria progressista al Parlament a favor de les polítiques socials i la prosperitat compartida. Amb els suplements de crèdit no farem miracles, però podrem fer molta feina pensant en el conjunt del país. Donem, doncs, un primer pas amb l’objectiu de fer-ne de nous i més grans aquesta legislatura.

«En economia, l’enfocament fonamental de la prescripció de polítiques es deriva del reconeixement que la presència de fallades del mercat –com externalitats, béns públics, monopolis i competència imperfecta– deixa marge per a intervencions públiques ben dissenyades que millorin el benestar social», afirmen els premis Nobel Daron Acemoglu i James A. Robinson en l’assaig ‘Economia versus política’. Intervenir per millorar la vida de la gent, perquè una economia forta no serveix de res si no està al servei de les persones.