La roda
Misogin, racista i gran escriptor
El guanyador del premi Goncourt del 2010, el més important de França, és un home prim, poc atractiu i molt tímid, que fuma quatre paquets diaris i beu (vés a saber la raó) vi argentí. El combina amb cervesa. Potser va ser el seu amor a aquesta beguda el que el va portar a traslladar-se a Irlanda. O pot ser que fos la seva islamòfobia -considera l'islam «la religió més idiota del món»- el motiu que el va obligar a amagar-se en un lloc tan fred i discret.
Michel Houellebecq és misogin, amant de la pornografia i, o això diuen, racista. Fins i tot la seva mare creu que és un «imbècil». Però també és un gran escriptor.
Notícies relacionadesNo cal que ens agradin els autors de les obres que llegim i, encara que és més senzill admirar elsbons,és absurd enfadar-se perquè un escriptor no tingui una vida exemplar o a causa que les seves opinions siguin lamentables. Com ho són les paraules d'Arturo Pérez Reverte, que ha qualificat de «merda»Miguel Ángel Moratinos per deixar caure unes llàgrimes. Encara pitjors em semblen les deFernando Sánchez Dragóquan es congratula d'haver-se enllitat amb unes «putetes» japoneses de 13 anys. Però no és la patètica vida sexual deSánchez Dragóla que em porta a no llegir els seus llibres, sinó la falta d'interès dels seus escrits. En canvi, davant d'una obra deDalí, franquista confés, no puc deixar de veure el geni.
Et pot repel·lirHouellebecq.No obstant,Les partícules elementals, Plataforma oEl mapa i el territori(la novel·la premiada) reflecteixen amb mestria la societat en què vivim. Ens posen davant dels nostres pitjors malsons: la prostitució infantil, la vellesa, el consumisme, la violència, la falta d'amor o de sexe… No obstant, feministes, filòsofs, gent d'esquerra i de dreta rebutgen la seva literatura. És una opció. La mateixa que prenen els que es neguen a llegirViaje al final de la noche, obra mestra deLouis Ferdinand Céline.És cert,Céline era feixista i antisemita.Dalí,franquista.Houellebecq,misogin. S'ha d'aprendre a conviure amb això: distingir entre l'artista i el seu art. Que un no ens impedeixi veure l'altre.
