Donant veu a les dones invisibles

Al llarg de la història, l’esforç, el treball i les fites de moltes dones han sigut sepultades per l’omnipotent patriarcat, no només incapaç de reconèixer-los els seus mèrits sinó que, en alguns casos, se’ls ha atribuït. No obstant, cada vegada són més les pel·lícules i obres que pretenen recordar-les i situar-les al lloc d’honor que mereixen. Alguns exemples recents poden ser els films Ágora (sobre Hipàtia d’Alexandria), Figuras ocultas (sobre tres científiques afroamericanes de la NASA als anys 60), el muntatge teatral Barbes de Balena (sobre Dolors Aleu, la primera en llicenciar-se en Medicina a tot Espanya) o la sèrie Podcast Lila, disponible a Youtube, que repassa setmanalment la trajectòria de moltes d’elles.

Una nova creació ve a afegir-se a la llista. Es tracta de l’original La volta al món en 80 ties,que pot veure’s a la Sala Atrium fins al 10 de gener. El projecte neix, com els anteriors, de la intenció de Georgina Llauradó (protagonista i dramaturga) amb Joan Codina (codramaturg i director) i de la complicitat de la pianista Cristina Martínez d’intentar visibilitzar-les, donar a conèixer aquestes dones gairebé anònimes i la seva rellevància. L’escenari és gairebé buit, tan sols entreveiem a l’esquerra, un piano; a la dreta, un micròfon i unes caixes amb attrezzo i, al fons, una pantalla per a les projeccions.

80 dones en 70 minuts

El repte és difícil de complir, destacar 80 personalitats en tan sols 70 minuts. Impossible entrar en profunditat però sí, almenys, serveix per fer un repàs d’algunes vides rellevants que val la pena conèixer. La primera en ser destacada és Egèria, una escriptora del segle IV que va redactar els primers llibres de viatges per la península Ibèrica i va arribar per terra i mar (aire encara no era possible) fins a Mesopotàmia. Una aventurera com les que vindran a continuació.

Després d’aquest pròleg interpreten la popular cançó de la sèrie animadaLa vuelta al mundo de Willy Fogg amb la lletra modificada per adaptar-la a l’espectacle arrencant-nos un somriure de complicitat. Per continuar, les dues actrius juguen a una espècie de ¿Qui és qui?intentant descobrir l’escollida i, ràpidament, ens ofereixen unes mínimes dades (en general, una o dues frases) sobre diverses físiques, químiques, matemàtiques o inventores.

Ballarines i marits aprofitats

La música de Jurassic Park s’utilitza per parlar de la paleontòloga Amy Anning i una frase de l’activista Emma Goldman («si no puc ballar no és la meva revolució») és el preàmbul a l’homenatge a ballarines com Isadora Duncan o Pina Bausch que Llauradó representa ballant a l’escenari mentre es projecten poètiques imatges en blanc i negre i sonen fragments d’obres com El llac dels cignes.

El següent bloc l’ocupen dones els marits de les quals els van arrabassar el protagonisme. El cas més vergonyant és de Clara Wieck Schumann, nena prodigi, pianista i compositora que va abandonar el món de la creació per dedicar-se a cuidar els seus vuit fills i a venerar l’obra de la seva parella. Però n’hi ha molts més, el de Mileva Maric, l’oblidada dona d’Einstein malgrat la seva responsabilitat en la teoria de la relativitat; Katharine Wright, agermana dels famosos aviadors, figura decisiva de l’aeronàutica, o Fanny Mendelssohn, una altra compositora al servei del seu famós marit. I és que, com destaquen, «l’amor és l’opi de les dones». A tots ells els dediquen Rata de dos patas, de Paquita del Barrio, en la qual gairebé no caben més insults.

¡A jugar!

Per seguir ens conviden a participar en un concurs. Georgina farà de presentadora i Cristina d’hostessa florero. Consisteix a esbrinar la resposta correcta entre quatre opcions, a la manera de Quién quiere ser millonario. Haurem d’intentar encertar-la però és bastant complicat, millor fer-lo a sorts. Ens expliquen la història dels premis Nobel i la transcendència femenina en aquests. Una dada ho resumeix a la perfecció, han sigut guardonades 54 dones i ¡543 homes! Un deu per cent...

Recorden lluitadores com unes aborígens a les quals van intentar emblanquir, infermeres que van ajudar els nens als guetos o Agustina d’Aragó, representada amb una cançó amb aires de jota. En el següent apartat en destaquen d’altres a les quals els van dir que no podien fer-ho i amb això n’hi va haver prou per intentar-ho... i aconseguir-ho. Lilian Bland, que va dissenyar, va construir i va volar en un avió; Matilde Montoya, primera metgessa de Mèxic, o Alice Guy-Blaché, pionera de la ficció cinematogràfica i els efectes especials que va debutar el 1896 amb La fée aux choux.

La música i la pintura

Les cantants pop són també rememorades per mitjà d’un medley amb temes de Madonna, Beyoncé o Cindy Lauper, entre altres, amb les seves corresponents coreografies característiques. La passió i el sexe des del punt de vista femení, orgasme inclòs, van ser analitzats al segle XII per ¡una abadessa benedictina!, Hildegard von Bingen. I es recorre a unes declaracions de l’escriptora Jenn Díaz per denunciar l’escàs respecte que es té a les autores en les entrevistes amb preguntes que els periodistes mai s’atrevirien a fer a un home.

Notícies relacionades

Paella gratis i rumba en directe en la inauguració del nou ‘wakepark’ de Castelldefels

Desconnectar per tornar a connectar, sense anar més lluny

El món de la pintura també ha obviat sistemàticament les que han intentat acostar-se a aquest art com Artemisia Gentileschi, denuncien la situació fixant-se en la protesta del grup Guerrilla Girls que criticava que, al Museu Metropolità d’Art de Nova York, tan sols el 5% d’obres són de dones i, no obstant, el 85% dels nus són femenins. Per il·lustrar-ho, la cantant interpreta la seva versió de Mamá, quiero ser artista. El tram final es dedica a fer un breu repàs de la història del feminisme a través de referents com Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft o Simone de Beauvoir.

Un epíleg que posa els pèls de punta

El millor colofó possible és l’estremidor Listen del musical Dreamgirls, que posa els pèls de punta. La qüestió és que ens ha passat el temps volant, ja que no només hem après moltes vides sinó que també han utilitzat els recursos necessaris perquè la funció no decaigui en cap moment i que ens quedem amb ganes de més. Ens hem emocionat amb el seu sofriment, hem rigut amb els seus irònics comentaris i sortim del teatre amb la sensació d’haver aprofitat el temps. L’autora prega que no li demanin que n’inclogui alguna més. Hi estem d’acord, és molt millor que comencin a prepararLa volta al món en 80 ties... més.