Arriba a Barcelona la màquina viral de postals sorpresa que ha desencadenat la bogeria a Nova York

«Tu no esculls la postal –garantetitzen els seus ideòlegs–, la postal t’escull a tu». Hi poses un euro, gires la maneta i surt una mini il·lustració a l’atzar. Hi ha sis dissenys diferents de Barcelona.«Unitats limitades», garanteixen. El mateix sistema addictiu que les ‘blind boxes’ dels Labubus de masses de PopMart. Hi entren les mateixes ànsies de col·leccionista ‘amateur’. «Ens hi vam tornar addictes –és la paraula més repetida a les xarxes–: no saps quin disseny et tocarà i cada postal se sent com un petit tresor trobat».

Aquesta és la primera màquina viral que apareix a Barcelona. No fa falta ser un Sherlock per preveure que n’arribaran més. És a la porta de Lilo Brunch (Enric Granados, 1), un clàssic del postureig de Barcelona. «El café de los osos», s’ha guanyat a pols el malnom des de la pandèmia. Acostumen a tenir una desena de peluixos gegants asseguts a discreció per les taules per fer companyia als clients. En tenen un vigilant la nova màquina ‘vintage’ de 9 a 17 hores.

Ja s’hi van formant cues com a Madrid, en dona fe Esther Cedeño, la responsable de màrqueting de Lilo Brunch. De moment venen sobretot turistes a la recerca del seu ‘souvenir’ viral a un euro. Tot i que ningú se’n va només amb un. És impossible. Dues xilenes ja acumulen un consistent grapat de postals a la mà. «Només ens falta una», continuen posant monedes amb paciència zen. Ja s’hauran gastat 10 euros com a mínim. «De record», justifiquen sense queixa. Ara hi arriben dues irlandeses. També se n’han assabentat per TikTok. «Són adorables» –les miren com si fossin cadellets–, i i se’n van a continuar turistejant amb somriure satisfet.

Les postals amb prou feines mesuren 11x7centímetres, la mida ideal per intercanviar com a cromos. Si canvies un bitllet, estàs perdut. Acabaràs gastant totes les monedes que portis a la butxaca amb la mateixa parsimònia que si utilitzessis una targeta ‘black’ de l’emèrit. Es gira la maneta amb l’emoció de qui obre un regal.

L’obsessió de Nova York

La febre va començar a Nova York. «Els novaiorquesos –confirma ja fins i tot ‘The New York Post’– estan obsessionats a col·leccionar aquests petits tresors». A aquestes altures virals, hi ha més d’un centenar de màquines ‘vintage’ repartides per tot els EUA, segons el mapa que comparteix a la seva web la culpable del fenomen:Anastasia Inciardi. És una artista de Brooklyn ara amb base a Portland. El seu objectiu original –va explicar al diari– només era treure’s unes monedes soltes per pagar la bugaderia. «La meva dona és agricultora –va justificar–, així que la seva roba sempre és plena de terra i la meva, de tinta». D’això ja fa dos anys. Ara va afegint màquines al mapa «cada setmana». Li han suggerit apujar el preu, però ella s’hi nega. «No pots aconseguir res per un dòlar –va explicar a ‘The New York Post’–, ni tan sols a la botiga de dòlar, però pots aconseguir aquest trosset d’art. Això és el que les fa especials».

Era d’esperar que el ‘boom’ creués l’oceà. Ja han replicat aquestes Mini Print Vending Machinesd’Anglaterra a Nova Zelanda. A Espanya van arribar a l’abril. N’hi ha dos pul·lulant per Madrid. No van tardar a formar cues amb el seu consegüent ‘reel’ viral (va pel milió de visualitzacions).

Al darrere de les màquines ‘vintage’ de Madrid i Barcelona hi ha «tres amics», donen pocs detalls més. «No ens sembla que aporti per si mateix al projecte –responen via mail–. «En el que volem posar el focus és en la ciutat,l’art i en l’experiència».

La idea –expliquen– era recuperar els ‘souvenirs’ amb història. «Tenir un record únic, que et connecti de veritat amb la ciutat i que aconseguir-lo es converteixi en una experiència», detallen. «Tu no esculls la postal –insisteixen–, la postal t’escull a tu. És totalment aleatòria».

Així va néixer «El Buzón»: màquines vermelles d’aire ‘vintage’, com les de Nova York. També reparteixen postals il·lustrades úniques dissenyades per artistes, però aquestes són de «símbols icònics» de cada ciutat. El panot de flor, l’Eixample amb Sagrada Família, la Casa Batlló plena de roses, una crema catalana, ingredient a ingredient, bitllets d’avió amb coordenades. La màquina mostra cinc possibles postals i una sisena difuminada en què s’intueix l’Hospital de Sant Pau. Tot molt cuqui, molt ‘aesthetic’, el que es porta ara.

@elbuzondee, s’ha batejat a Instagram i TikTok. La Buzón de Madrid i de Barna, de moment. «Tenim moltes ganes de continuar creixent i portar aquesta idea a més racons», avancen els seus creadors. «Tot ha crescut tan ràpid que encara estem buscant la millor manera d’explicar qui som», es justifiquen. Ja estan creant una web –anuncien– en la qual descobrir els il·lustradors que hi ha darrere dels ‘souvenirs’ sorpresa. «Si ells volen, és clar». Esperen poder comptar amb més dissenyadors. «Tant coneguts com artistes que estiguin començant –apunten–. Però al tenir els altres tres feina, tot va a poc a poquet», es disculpen.

Notícies relacionades

Un passeig entre fantasmes per Barcelona

Parcs temàtics de por i monuments encantats: on celebrar Halloween

Encara estan sorpresos amb l’acollida. És un projecte petit, «gairebé artesanal», garanteixen. «Som nosaltres els que ens passem hores i hores fent targetes, posant les postals a les màquines perquè tothom pugui tenir-les». Aquesta és la seva «missió», diuen: «Reivindicar el valor del tangible, de les coses que es guarden en un calaix i, anys després, et tornen un record intacte».

No són les úniques màquines expenedores amb manetes que campen per Espanya. Una il·lustradora de Lanzarote les està expandint per les Canàries. Les seves són verdes. «MiniPostal», les ha batejat ella. Més «miniimpressions artístiques d’edició limitada». També les personalitza per a esdeveniments.