El Pi de les Quatre Besses del Dalmau

El Pi del Dalmau (o Pi de les Quatre Besses del Dalmau, segons el seu nom complet), l’arbre més famós del massís de Sant Llorenç del Munt i visita obligada dels senderistes que s’endinsen al parc, ha sobreviscut en almenys dues ocasions al que semblava una mort segura, tot i que el pas del temps no perdona i des de fa uns anys presenta un estat senil, amb una gran branca seca i una copa bastant clara. Com recorda la Generalitat, el 1917 va ser tocat per un gran incendi que va afectar la zona on s’enfila, però es va salvar gràcies a l’esforç de llavors rector de Sant Llorenç Savall, Salvador Codina, i del seminarista Llorenç Garriga. Després, el 1937, durant la guerra civil, es va lliurar ‘in extremis’ de ser talat perquè l’amo de les terres, Pere Dalmau, s’hi va negar amb el crit que abans el matarien a ell.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

El pi destaca per la seva forma de canelobre, amb un gruixut tronc (4,50 metres) que a baixa altura es divideix en les quatre grans branques simètriques que li donen nom, i per la seva avançada edat, possiblement entre 300 i 400 anys. Tot i que és visible des de lluny, per trobar-lo és necessari no confondre’s de camí.