Ruta arc de Sant Martí pel Raval

Que la nit barcelonina té un gran atractiu per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals no és cap novetat. Però ¿sabies que ja al segle XIX i durant bona part del segle XX el Raval –o el Barri Xino, com l’anomenaven llavors– va ser un formiguer del lleure LGTB? Acompanyem les periodistes Thaïs Morales i Carme Pollina, creadores de Rutes LGTBarcelona, en un dels seus itineraris guiats. Els organitzen sempre que tenen un grup superior a 10 persones i preparen les seves explicacions amb una mica de xafarderia i molt humor.

Comencem a la plaça de la Bella Dorita, una de les mítiques vedetes d’El Molino. «Aquest inconfusible cabaret obert el 1910 –explica la Carme– ha tingut diferents edificis i noms, sempre amb el regust francès del Moulin Rouge. Hi va destacar una vedet lesbiana, Gardenia Pulido, que gestionava la seva vida i els seus propis diners perquè no depenia del control de cap empresari, i va ser mentora –i amant– de moltes altres dones.

Cine permissiu

Cine permissiu

Creuem el Paral·lel i ens plantem davant el teatre Arnau, a la plaça de Raquel Meller, 60. Els assistents giren el cap a esquerra i dreta. «Es troba rere les bastides –aclareix Thaïs Morales–, perquè està en ruïnes i qui sap què serà d’ell». Durant dècades, a més de teatre de varietats «va ser cine permissiu, o sigui que els gais de l’època hi feien ‘cruising’ aprofitant la foscor de la sala».

En un lateral de l’Arnau, en el número 5 del carrer de les Tàpies, es trobava el Barcelona de Noche, un cabaret fundat el 1936. Als 70, els espectacles de transvestits i transsexuals eren allà l’especialitat: Paco España, Bibi Andersen (ara Bibiana Fernández) o Pavlosvsky van passar per allà. «També la revista ‘Party’ celebrava en aquest local la final del concurs ‘Chico Party’, en el qual elegien el guapo del moment», diu la Carme.

Cabarets dels anys 20

Cabarets dels anys 20

Ens endinsem al Raval i enfilem el carrer del Cid fins al número 10, on avui dia només veiem un bloc de pisos. La Criolla (després Wu-li-chang) va ser potser el cabaret més famós entre els anys 20 i 30. Un dels seus personatges més destacats va ser l’advocat anarquista (de dia) i transvestit (de nit) Flor de Otoño, de la qual es va fer una pel·lícula protagonitzada per José Sacristán. La Criolla va desaparèixer el 1938 després d’un bombardeig de l’aviació italiana. Davant seu hi havia Casa Sacristán, un altre cabaret on el transformista Mirko imitava Concha Piquer com ningú.

El carrer del Cid desemboca a la plaça de Jean Genet, just davant de l’Escola Oficial d’Idiomes. El nom és un homenatge a l’escriptor francès, que va viure a Barcelona del 1932 al 1934 i subsistia gràcies al robatori i la prostitució. Aquesta experiència va servir com a inspiració per escriure ‘Diario del ladrón’ el 1949. Una dada de la qual prenen bona nota dos dels assistents al ‘tour’, els escriptors Ricard Ruiz Garzón i Sebastià Portell, els dos comissaris de l’última edició del festival de literatura LGTB #QLit.

A pocs metres hi ha el número 9 del carrer de Guàrdia, on es trobava Gambrinus. A finals dels 60, aquest cabaret va protagonitzar el ressorgiment del transformisme a Barcelona. Allà van regnar Coccinelle, Dolly van Doll i «Madame Arthur, exajudant de cambra –explica la Thaïs davant de l’estupor dels assistents al ‘tour’– ¡del ministre de governació franquista Camilo Alonso!». La Carme i la Thaïs defineixen el Gambrinus al seu llibre ‘Gent de ploma i marabú’ com «el planter trans de la Barcelona dels 70».

Primera manifestació de l’Orgull

Primera manifestació de l’Orgull

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Del Raval sortim a la Rambla i la recorrem de baix a dalt. El 1977 s’hi va celebrar la primera manifestació de l’orgull gai, capitanejada entre d’altres pel pintor Naïf Ocaña. Aquesta mítica artèria barcelonina, a més, comptava amb locals tolerants freqüentats per gais i lesbianes, com ara el Jazz Colón (número 18), el Teatre Principal (número 27), el recentment tancat Cosmos (número 34) o l’incombustible Cafè de l’Òpera (número 74).

De nou al Raval i, després de passar per la casa natal dels escriptors Terenci i Ana María Moix (Joaquim Costa, 37), arribem al final de l’itinerari. Som a la porta de La Paloma (Tigre, 27), on es va celebrar el final de festa de la primera manifestació LGTB. La Thaïs i la Carme s’acomiaden i els assistents a la ruta aplaudeixen perquè les dues periodistes han aconseguit amb simpatia i humor que, després de dues hores trepitjant sota l’ocasional pluja, surti l’arc de Sant Martí sobre el Raval.