Sharif Fernández: malabarista de versos i ritmes

El vers el dirigeix (com a MC i com a escriptor). Sharif Fernández és un malabarista dels ritmes i de les rimes que ha trobat un propòsit a les seves cicatrius. «Soc el meu dolor», assumeix. Tot això i molt més ho explica a 'Lo que nunca ha sido mío'. Una peça en què també parla de la fractura social: «El sistema quiere esclavos que pueda explotar…/ que puedas pagar los clavos de tu ataúd... / Tal vez sea que me sienta desterrado de esta sociedad superficial y decadente.../ prefiero la soledad que estar al lado de esta humanidad de vanidad evanescente».

La cançó forma part del seu nou i inspirat disc 'Acariciado mundo' (el títol l’ha agafat prestat d’un poema del seu admirat Ángel González). Sharif va estudiar Filologia Hispànica a Saragossa i en els 16 'tracks' del compacte hi ha referents que van des de Machado fins al cineasta Paolo Sorrentino i estimulants dosis d’erotisme.

«Procuro escriure cançons que arribin al cor o a l’entrecuix», admet un raper que ha ajudat a enderrocar els prejudicis que encara suporta el gènere. «No es el ego lo que me empuja a escribir.../ raperos con ganas de presumir, sin decir nada», canta, sabent que a les seves lletres hi ha alta volada poètica (no en va ja ha publicat un segon llibre, 'Canciones de amor y de amor').

«A poc a poc ens alliberem d’estigmes amb què vam créixer i mirem d’igual a igual altres disciplines. La generació actual no se circumscriu a un cercle musical. Els xavals

que escolten rap també segueixen Rozalén, Robe Iniesta o Sabina [de qui es professa fan absolut]». Als 18 anys vaig descobrir '19 días y 500 noches'. Va ser un cop i una carícia alhora. Vaig entendre que líricament es pot esgarrapar l’ànima i la pell sense ser cursi; ser pla i senzill, que no vol dir simple».. Sharif va entreveure el paral·lelisme entre els cantautors, la poesia i els rapers.

«El rap ha sabut trobar el seu lloc. I si Lope de Vega hagués nascut en aquesta època, s’hauria fet raper. Nosaltres també tenim la necessitat de ser contestataris», explica l’exintegrant de Fuck tha Posse i Tr3s Monos.

FILL ORGULLÓS (I DE MOTIUS N'HI SOBREN) 

A 'Acariciado mundo' compta amb encertades col·laboracions de MAKA, Nats, Miguel Campello, Al2, Bombony Montana, Suite Soprano i Morgan (per al nostre acústic ha reclutat a El Niño de la Hipoteca, amb qui posa divertit a la foto).

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

«Ama a quien te cuida y cuida a quien te ama», aconsella a 'La traición'. I si algú ha cuidat Sharif és la seva mare. «Em vaig criar amb moltes vicissituds i ella ha sabut ser l’argamassa que uneix la família. Va néixer al ranci 1945, el meu pare la maltractava, ella el va abandonar, ell la va denunciar i va estar presa (llavors empresonaven les dones per abandonament de la llar). I no només això: sent analfabeta, és summament intel·ligent i una avançada al seu temps. Obligada a tornar a casa, va ser el meu pare qui la va abandonar després, i ella no solament ens va tirar endavant a mi i a les meves germanes, sinó que va obrir, treballant de sol a sol, la primera residència privada de Saragossa. Li tinc infinita gratitud i respecte».

Uns sentiments que fa visibles a les seves lletres, com a 'Nacimiento', que acaba amb «Acariciado corazón, mi testamento».