10 restaurants joves de Barcelona que val la pena visitar

Pot ser que no tinguin una llarga trajectòria a l’esquena, però han arribat a Barcelona trepitjant fort i per quedar-se. El nostre crític gastronòmic, Pau Arenós, ha seleccionat aquests deu establiments perquè disfrutis dels seus plats. 

1. La Gormanda

Els minixurros farcits amb crema de bolets i coberts amb parmesà i trufa de La Gormanda van servir de botzina per transmetre el missatge: “Alerta: aquí hi ha una cuinera amb pes”. Vaig escriure sobre Carlota Claver i el restaurant que portava el seu nom (ara en unes altres mans) el 2014 i si bé aquell va ser un bon dinar, no hi vaig trobar els plats rutilants d’ara. Aquests xurros són com les peces d’un joc: permeten múltiples farses i associacions. Llegir més sobre La Gormanda. 

---

2. Oníric

He tornat al local que va ocupar el primer Alkimia, que ara es diu Oníric i és el somni de Miquel Centelles, que va ser empleat de Jordi Vilà al Vivanda i al Saltimbocca/Dopo, aquell italià que es va fondre com la mozzarella. Oníric és una taverna, paraula que juntament amb bodega, ha tornat al nostre vocabulari net de teranyines i tèrmits. El petit format que busca el sarau i la desimboltura, té a Barcelona alguns representants d’última hora, amb propietaris sense cabells blancs: Pervers, Berbena, L’Artesana, Teòric, Last Monkey... El que està més a prop de l’estirp trencada dels bistronòmics és Cruix. Llegir més sobre l’Oníric. 

---

3. Berbena

Carles Pérez de Rozas Canut (1987) em diu que en aquest microespai ha assegut 23 persones: vull imaginar-me on en va col·locar la meitat. El Berbena, que homenatja la planta, són quatre o cinc taules i una barra al finestral on prendre una cervesa mentre s’espera el torn. No reserven. ¿Com podrien hipotecar la miniatura? Llegir més sobreelBerbena. 

---

4. Teòric

Em trec el barret, la perruca i la cabellera tallada a cop de tomahawk amb el verat amb hortalisses adobades i emulsió de cítrics que he pescat al Teòric. I m’arrenco aquests postissos perquè és un platàs d’alta cuina en una taverna que acaben de d’obrir l’Oriol i el Teo, de 28 i 29 anys. Serà una de les bones obertures de l’any. Llegir més sobreel Teòric.

---

5. Last Monkey

Last Monkey: l’últim mico. Així se sent, de forma irònica, Stefano Mazza, xef a la jungla de Sant Antoni. L’últim a arribar i amb una de les ofertes més sucoses de les que he tastat últimament. Preu petit, carta petita, restaurant petit, cuina diminuta (4,5 metres quadrats: en l’oferta de feina va demanar un 'pica’, un rentaplats que no ocupés gaire). Gran satisfacció. Llegir més sobre elLast Monkey.

---

6. Cruix

Diposito (grans) esperances en el Cruix, en Miquel Pardo i Carlos Fernández. Hi ha algun a cosa –mirada, disposició– que explotarà com un pastís amb petards. Tenen els vicis contemporanis (el forà i vistós com a identitat), però també les virtuts dels que han estat ben educats per treure’s les corretges i deixar volar una culinària particular. Llegir més sobreel Cruix.

---

7. Quatre Coses

Catedrals de pasta de full: això és el que ha estat construint Oriol Balaguer els últims 20 anys. El seu croissant és un monument romànic. Ah, i el panettone, la cúpula del Duomo de Milà. Escric això amb sobredosi de sucre. El que és innegable és que l’Oriol és un 'postrer’ majúscul –un gran de Barcelona i de Madrid, amb pastisseries a les dues ciutats– que ara intenta fer fortuna en l’apartat de la sal amb el restaurant Quatre Coses en companyia de la seva parella i sòcia, Marta Rams, inseparables des dels dies panoràmics del Talaia, quan la millor cuina moderna de Barcelona es feia al Port Olímpic. Llegir més sobreel Quatre Coses.

---

8. Capet

A l’acostar-me a la cuina sense envans del Capet, que es pot veure des de tots els angles de la planta baixa del restaurant –completat amb un altell–, Armando Álvarez treballa amb uns espàrrecs blancs grans, dits sobre dits, que em venen de gust i que, minuts després, apareixeran a la taula amb una crema d’ortigues de mar, botàriga i anet. El tronc blanc, ‘al dente’, suporta el mar, relaxat amb l’anisat de l’herba. Llegir més sobre elCapet.

---

9. Pervers

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

La greixonera de peu de porc, pecat balear, és un plat que respon a les intencions del restaurant Pervers, també taverna poètica, tot i que l’únic vers a què em referiré pertany a Neruda: 'Cebolla, / luminosa redoma'. Viciosa i dinamitadora de dietes, l’extremitat porcina resulta esponjosa gràcies als ous. Un àpat categòric que podria destruir la nova raça de comensals ortorèctics, els obsessionats amb el menjar saludable. Llegir més sobre elPervers.

---

10. L’Artesana

Intenció ja des del nom: L’Artesana Poblenou, en record de la cooperativa fundada el 1876 i desapareguda el 1994. Aquest restaurant la reivindica amb el logo, la col·laboració (tres socis: Pau Pons, Héctor Barbero i Romina Reyes) i els preus populars, amb un menú de 12,50 i una mitjana de carta de 20 euros (sense beguda). Les butxaques dels ciutadans ja són tan estretes que molts diran que assequible és una hamburguesa d’1 euro i jo contestaré que la naturalesa del que emplaten aquí equipara aquella birriosa carn de 'fast food’ al carbó. Llegir més sobre L’Artesana.