Quin Pollastre!: escollir entre cuixa o pit

Javi Gavaldà, cuiner de Quin Pollastre!, pregunta: "¿Cuixa o pit?".

Sempre cuixa, escarmentat amb la sequedat dels pits per culpa d’una infància en què no era possible triar. Fer-se gran és poder escollir, finalment, entre cuixa o pit. El pollastre a l’ast és patrimoni de la infància i dels dies extraordinaris.

Tot i que és menjar-per-emportar-se, prefereixo ocupar una de les dues tauletes –hi ha un sofà, però tinc por de covar-me–, perquè vaig carregat.

Croquetes per encarregar-ne un quilo (1 € la unitat), de pernil i de pollastre, ben embeixamelades, segons la recepta de la Valentina, la mare del Javi.
Amanida russa (2,2 €), amb un toc d’allioli, massa freda per consumir-la al local, fet que n’impedeix una valoració.
Patates fregides (1,5 €), irregulars i amb pell (‘red pontiac’), per posar-hi una capa d’una salsa que denominen Marisa, amb maionesa, mel i soja.
Només dos vins a escollir: demano la garnatxa negra de Casa Mariol, de vol curt. Això és una rostisseria i els extres, de tràmit. 

Després de diversos paràgrafs de molt ‘cocoricó’, ¿què passa amb el pollastre a l’ast (sencer, 16 €; mig, 9,5)?
El pit no ho sé, però la cuixa és bona, sucosa i de desitjable i socarrimada pell. «L’acompanyem amb pomes, que recullen els sucs que van caient. Això ens diferencia», condimenta el Javi.

Groc català de més de tres quilos (alimentat amb cereals), cuinat amb herbes seques, ecològic (com la resta de la matèria primera), que fa voltes a l’ast durant 120 minuts a 190-200º, ruixat amb una barreja d’oli d’oliva, de gira-sol i suc de poma.

En aquest galliner hi ha quatre socis: Raúl Navarro, Pablo Castellet i les seves respectives parelles. El Javi conduïa la camioneta La bomba más brava, va trobar un dels galls i va decidir aparcar-la.

Oberts cada dia, els diumenges despatxen unes 80 aus, que giren amb la rutina dels plats amb memòria.
Cada espasa enfila quatre cossos de bronze: aquesta sí que és una bona morenor i no la de les cabines de rajos UVA.