Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

Bodega Carol: elogi porc de la rosta

Abundància d'embotits i tires cruixents de cansalada viada que posen nerviosos els cardiòlegs

Pau Arenós


Aquesta crònica es compromet. Els sotracs sociopolítics que patim són tremebunds, però les dietètiques van a poca distància amb la insistència dels maratonians. Els negocis dels flacs s’engreixen: si no portes el cognom ‘healthy', ho tens difícil per prosperar. El porc és subversiu, perseguit pels cardiòlegs, algunes religions i els falsificadors de la realitat, que inventen embotits vegans. Per suportar l’empenta de quinoes i ‘kales’, els derivats porcins. 

El text dona suport a la benignitat de la rosta –sí, estimat malastruc, sé que se n’ha de menjar amb moderació–, que és el Bimanán dels intrèpids.

A la recerca d’assessorament, recorro a Alberto García Moyano, defensor del greix (a més d’advocat professional) i copropietari de la Bodega Carol amb Shawn Stocker. El supervendes de la Carol és la rosta de Sòria (“en surten entre 25-30 quilos a la setmana”), d’imponent presència gràcies a l’intens treball de càsting d’Alberto, ‘aka’ ‘En Ocasiones Veo Bares’, i Shawn, activista del Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri.

Després d’entretenir-me amb la no decoració, els 3.000 clauers que pengen, els tres homes que la fan petar amb cerveses sense treure’s els tabards, la foto de Chiquito de la Calzada, atenc les explicacions de Pep Forés, el responsable de l’establiment: «En una paella amb mig dit d’oli, col·loco les tires estirades. Els dono voltes. Foc lent, 5-7 minuts; i fort, deu minuts».

Bodega Carol

Aragó, 558.Barcelona
T: 93.245.11.99
Preu mitjà (sense vi): 10 €

La marca de garantia de rosta de Sòria (MGTS) defensa una altra recepta, amb la cotna (“canònica”, apunta Alberto) cap a baix per fixar les bombolles. Amb la màquina tallaembotits, Pep talla cintes menys gruixudes, cosa que redueix el temps de fregit.

Rosses, crepitants, el contrast entre la costa brunyida i la blanor del magre i la cansalada. En menjaria una tona si tinguessin amputats els remordiments.

Cansalades viades de porc de raça duroc adobades amb pebre vermell i sal i assecades. El seu proveïdor és Germans Giaquinta, una de les vuit empreses de l’MGTS. Desconcerta que al web de l’MGTS no aparegui informació sobre la raça, l’alimentació, l’edat dels animals...

Demano a Alberto una llista rostera de Barcelona: Rincón de Sòria, Lauria-2, Mesón Castellano i Bar La Terrassa. Sumo la taverna El Viti, que tenen unes bones porcades amb les vores més inflades.

Alberto García Moyano i Pep Forés comparteixen un bon vermut. / JORDI COTRINA

A la Carol hi ha intel·ligència hotelera: “Volíem oferir coses fora del circuit”. Com les bestials ‘madejas’ (intestí de xai, raresa en la profilàctica Barcelona) i els ‘rabitos’ porcins, entreteniment que espetega.

«Ens agraden les coses boges, especials». No tenia sentit, explica Alberto, penjar pernils perquè en molts llocs ofereixen superbes potes, que els seus clients no poden pagar. Aquest és un lloc humil, popular, compromès amb el barri.

LO+

El treball pesquisador per seleccionar bon producte.

EL-

No hi vagis si t’incomoda un celler a l’antiga.

He començat amb un vermut de la casa (amarg, bé) i he seguit amb una copa de la garnatxa Ulldemolins. Sobre el barril, embotit 'non stop', servit sobre paper parafinat: llardons de Cadis, carn 'mechá', botifarró de fetge i una cecina de Lleó per rugir (acudit dolent) a preu de ‘ha-ha-ha’. 

¿Per què no completar l’experiència porca amb morro i cotnes?

I, de postres, una coca de llardons.