Bodega Carol: elogi porc de la rosta

Aquesta crònica es compromet. Els sotracs sociopolítics que patim són tremebunds, però les dietètiques van a poca distància amb la insistència dels maratonians. Els negocis dels flacs s’engreixen: si no portes el cognom ‘healthy', ho tens difícil per prosperar. El porc és subversiu, perseguit pels cardiòlegs, algunes religions i els falsificadors de la realitat, que inventen embotits vegans. Per suportar l’empenta de quinoes i ‘kales’, els derivats porcins. 

El text dona suport ala benignitat de la rosta–sí, estimat malastruc, sé que se n’ha de menjar amb moderació–, que és elBimanán dels intrèpids.

A la recerca d’assessorament, recorro aAlberto García Moyano, defensor del greix (a més d’advocat professional) i copropietari de laBodega CarolambShawn Stocker. El supervendes de la Carol és larosta de Sòria(“en surten entre 25-30 quilos a la setmana”), d’imponent presència gràcies a l’intens treball de càsting d’Alberto, ‘aka’ ‘En Ocasiones Veo Bares’, i Shawn, activista del Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri.

Després d’entretenir-me ambla no decoració, els 3.000 clauers que pengen, els tres homes que la fan petar amb cerveses sense treure’s els tabards, la foto de Chiquito de la Calzada, atenc les explicacions dePep Forés, el responsable de l’establiment: «En una paella amb mig dit d’oli, col·loco les tires estirades. Els dono voltes. Foc lent, 5-7 minuts; i fort, deu minuts».

La marca de garantia de rosta de Sòria (MGTS) defensa una altra recepta, amb la cotna (“canònica”, apunta Alberto) cap a baix per fixar les bombolles. Amb la màquina tallaembotits, Pep talla cintes menys gruixudes, cosa que redueix el temps de fregit.

Rosses, crepitants, el contrast entre la costa brunyida i la blanor del magre i la cansalada. En menjaria una tona si tinguessin amputats els remordiments.

Cansalades viades de porc de raça duroc adobades amb pebre vermell i sal i assecades. El seu proveïdor és Germans Giaquinta, una de les vuit empreses de l’MGTS. Desconcerta que al web de l’MGTS no aparegui informació sobre la raça, l’alimentació, l’edat dels animals...

Demano a Alberto unallista rostera de Barcelona: Rincón de Sòria, Lauria-2, Mesón Castellano i Bar La Terrassa. Sumo la taverna El Viti, que tenen unes bones porcades amb les vores més inflades.

A la Carol hi ha intel·ligència hotelera: “Volíem oferir coses fora del circuit”. Com les bestials ‘madejas’ (intestí de xai, raresa en la profilàctica Barcelona) i els ‘rabitos’ porcins, entreteniment que espetega.

«Ens agraden les coses boges, especials». No tenia sentit, explica Alberto, penjar pernils perquè en molts llocs ofereixen superbes potes, que els seus clients no poden pagar. Aquest és un lloc humil, popular, compromès amb el barri.

He començat amb un vermut de la casa (amarg, bé) i he seguit amb una copa de la garnatxa Ulldemolins. Sobre el barril, embotit 'non stop', servit sobre paper parafinat: llardons de Cadis, carn 'mechá', botifarró de fetge i una cecina de Lleó per rugir (acudit dolent) a preu de ‘ha-ha-ha’. 

¿Per què no completar l’experiència porca amb morro i cotnes?

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

I, de postres, unacoca de llardons.