Crònica rosa
Hisenda som tots
L’Audiència Nacional dona la raó a Shakira i la cantant guanya la disputa sobre l’exercici fiscal del 2011. El fisc li haurà de tornar més de 27 milions.
Aquesta setmana es tancava l’últim front fiscal de Shakira a Espanya. L’Audiència Nacional donava la raó a la cantant en l’exercici del 2011 i condemnava Hisenda a tornar-li al voltant de 27 milions d’euros ja ingressats, uns 9,2 milions més en interessos de demora (quantitat que continuarà creixent fins al pagament efectiu), a més d’avals per valor de 33 milions i altres costos associats al procediment i al manteniment dels avals. I la sentència és molt clara en un punt: Hisenda no ha pogut demostrar que Shakira residís a Espanya més de 183 dies aquell any.
De fet, aquell 2011 coincideix amb una etapa en què Shakira estava immersa en una gira internacional gegantina. Moltes de les seves visites a Espanya eren sales puntuals per veure Gerard Piqué. Va arribar a explicar que, quan actuava a prop de Barcelona, aprofitava per "venir a fer un petó" a la seva parella i tornar immediatament a la feina. Visitar un país per hores per veure el teu churri no equival a fixar una residència fiscal.
Tot molt bé, però el problema comença quan la cantant utilitza aquesta victòria com una absolució global de tota la seva història fiscal a Espanya. Perquè no és així. Sí, ella ha guanyat el cas del 2011. Però també és cert que els exercicis fiscals del 2012, 2013 i 2014 van acabar amb un acord de conformitat amb la fiscalia. Des del departament de comunicació de Shakira ens insisteixen que va pactar "no per eludir la presó, sinó per evitar 40 dies de judici amb el dany que suposava per a la família i la seva reputació".
Però també convé no infantilitzar la història. Un acord amb la fiscalia no és el mateix que l’absolució. Pactar implica assumir determinades responsabilitats penals, econòmiques i fiscals per tancar un procediment. I tot i que pugui fer-se per pragmatisme, per esgotament o per protecció familiar, també és evident que ningú pacta una cosa d’aquest calibre si creu que té una absolució claríssima garantida.
De totes maneres, és la història de sempre, aquesta relació de les grans fortunes amb els sistemes fiscals europeus. Segurament per a Shakira, que durant anys va tenir fixada la seva residència fiscal a les Bahames, aterrar en un país com Espanya devia suposar un xoc econòmic monumental. En els trams més alts de l’IRPF espanyol, entre impostos estatals i autonòmics, la tributació pot acostar-se al 50% depenent del tipus d’ingressos i de la comunitat autònoma. Però precisament així funciona un Estat del benestar, on qui més guanya més aporta. O, com a mínim, hauria de ser així. El que passa és, que moltes vegades, qui més guanya més facilitat té d’"assessorament" per pagar menys.
Notícies relacionadesA més, hi ha un altre element emocional que explica per què aquest cas fiscal pesa tant en Shakira i per què probablement aquesta victòria judicial té per a ella un significat molt més profund que una simple devolució milionària. Tota aquesta història amb Hisenda va quedar completament barrejada amb la seva ruptura amb Piqué. S’ha de recordar la cançó amb Bizarrap: "Me dejaste de vecina a la suegra, con la prensa en la puerta y la deuda en Hacienda". I probablement aquí hi ha una de les claus emocionals de tot això.
Tancar de manera definitiva el front del 2011 també té per a Shakira un component simbòlic. No només tanca un litigi llarguíssim amb l’Agència Tributària. També tanca un dels últims vincles públics que la continuaven connectant amb l’etapa més dolorosa de la seva relació amb Piqué.
